Pasqua a El Fonoll - Festa Hawaiana

Un altre any l'alberg del CCN a “El fonoll” va ser testimoni de la Setmana Santa. Es va celebrar, entre els dies 10 i 13 la “Pasqua” a l'Alberg.

El divendres al matí vam arribar a El fonoll, amb un bon sol després d'una setmana de plujes... Allà ja hi havien socis del CCN més matinadors. Ens estaven instalant a l'Alberg, preparant els llits de l'habitació, i penjant les guarnicions pel cap de setmana, quant apareixen altres socis per participar a la trobada i passar uns dies de tranquilitat lluny de l'estrés de la ciutat.

Sense adonar-nos ja era l'hora de dinar i després de l'àpat i la sobretaula ens decidim a anar a caminar pels camins del voltant del Poble. Quins paratges més macos! I cada cop que hi vas pots agafar una altra ruta per caminar. En arribar a l'alberg i amb el cel amenaçant pluja, en aquell moment el que més venia de gust era beure's un bon té o un bon cafè amb els amics tot jugant, uns als escacs, altres al Trivial. Uns altres llegien o simplement conversaven.

Ja era l'hora de sopar, unes amanides, unes truites i pa amb tomàquet i embotit va ser el menú de la nit. Un cop sopats una mica més de tertulia i jocs i a dormir...

El dissabte ens esperaba un dia molt variat entre núvols i sol, després d'una nit amb una intensa pluja, l'Emili Vives ens tenia preparat un taller de fabricació de pa a les estàncies del menjador del Poble on un nombrós grup de socis i simpatitzants van participar en l'elaboració del pa, on tothom tenia un somriure de diversió, i els nens encara més, perque jugaven i aprenien al mateix temps.

Sense adonar-nos ja era l'hora de dinar on en un moment ja teniem la teca preparada. I quina sorpresa... Van portar una mona! I que n'era de bona!!!

Un cop amb l'estómac ple i amb la digestió feta, un grup de socis van decidir fer una gran caminada mentre altres van preferir anar a jugar una miqueta a badbinton i a Tenis taula.

Un cop ben cansats, tan de caminar com de fer esport, tocaba preparar el sopar previ a la Festa Hawaiana. Unes pizzes i amanides per tothom i de postres fruita a dojo! Un cop sopats, va començar a sonar la música i la gent del poble fins i tot van pujar a ballar... Quina alegria de gent! Vam ballar fins que el cos va poder... Un cop parada la música encara hi havia gent que es veia amb forces per conversar una estona més!

Ja al matí següent hi havia força socis que van haver de marxar per tenir compromisos familiars i vam quedar poquets... Durant el matí vam acomiadar als amics i vam anr a fer una passejada tot veien els caballs i rucs que l'Emili vives té.

Al migdia la paella vegetariana, per dinar, va ser exepcionalment bona! Deliciosa! I com que amenaçava pluja, després de menjar, vam pujar a gaudir de l'estància de l'alberg del CCN. Allà vam poder passar l'estona jugant al trivial i xerrant gairebé fins l'hora de sopar. Un cop sopats vam anar dormir.

Ja al matí del dilluns, gairebé tots els socis vam marxar. Només dessitjant tenir un altre cap de setmana lliure per gaudir de la tranquilitat de l'alberg del CCN a El Fonoll.

Nahia

Senderisme Nu "Tot xi-NU xa-NU"

Amaneció un día plomizo amenazando lluvia pero, ¿quien no ha disfrutado ante la visión del campo brillando bajo las húmedas gotas tras la tormenta?.

Sin dudarlo un momento, una ducha rápida, me visto apresuradamente, tomo la mochila y salgo a la fría calle, son apenas las ocho de la mañana y me dirijo al único bar que abre los domingos por la mañana en mi pueblo. Tras los saludos de rigor, me tomo un reparador café con leche y salgo disparado en dirección a la estación de Alcover donde llego sobre las diez y media sin haber llovido ni una gota en todo el camino, incluso en algunos momentos apareció tímidamente un pálido sol, aunque no por ello menos reconfortante.

Al cabo de muy poco rato aparecen dos caballeros que tras las preguntas pertinentes resultaron ser los amigos Toti y Parmenio. Tras ellos llegó Onix y casi al mismo tiempo, Alexandra, Nahia y Victor, éstos últimos con su inseparable y amabilísima perrita Noah, un negro e incesante torbellino del que me resulta imposible sustraerme. Me encantan los perros.

Lo típico y obligado, las presentaciones tras las cuales nos acercamos al bar situado frente a la estación a tomar algo calentito antes de enfilar hacia la Mare de Deu del Remei en donde de dejaban antes los vehículos, si bien en la actualidad se puede continuar algo mas hasta el molino como así hicimos.

Tras dejar los coches, las fotos de rigor y comenzamos nuestra andadura. Ibamos en varios grupitos paseando relajadamente y conversando amigablemente. Los fotógrafos, de cuando en cuando tomábamos algún detalle de la estupenda naturaleza primaveral y, sin apenas darnos cuenta y tras vadear el río que, en aquel punto no era demasiado profundo, nos vimos en la antigua central, situada bastante mas arriba del niu del áliga, tal era nuestro ardor senderista, con lo cual nos vimos obligados a regresar sobre nuestros pasos no sin antes volver a fotografiar el entorno.

La entrada al niu está en estos momentos oculta tras un angosto y abrupto pasaje en descenso y a algunos nos ocasionó alguna dificultad dado lo resbaladizo del terreno arcilloso pero al poco rato estábamos todos sanos y salvos frente a la cascada del niu, con un refrescante sonido acuático por banda sonora.

Nada mas llegar y antes de volver a cruzar el río, toti se desnudó y armado de sus bastones, pasó al otro lado. Tras él todos los demás y llegando a la otra orilla el desnudo de rigor con baño incluido, por cierto el agua estaba algo fresquita aunque no por eso menos mojada. Yo no me bañé, solamente los pies, vamos, en ese momento estaba algo resfriado.

Comimos desnudos en plena armonía con la naturaleza y tras la foto del grupo, nos vestimos porque ya se notaba el frío reinante y iniciamos el regreso hacia el molino. Llegamos a los coches y fuimos al restaurante de la Mare de Deu en donde tras pedir cada uno lo que le apetecía nos sentamos un buen rato fuera charlando relajadamente sobre la experiencia y muchos otros temas, como es natural.

Magnífico ambiente y desde luego para mi, una experiencia inolvidable y un verdadero placer el haber compartido esas horas así como haber conocido a los compañeros.

Manolo demostró un conocimiento exhaustivo del terreno, afortunadamente para nosotros ya que de lo contrario, jamás hubiéramos conocido la vieja central.

Saludos cordiales de Motard.

Sobre l'acte de posar-se nu...

Aquestes paraules son el títol d'un article de la revista Sexologies on parla de la legalitat de la nuesa a l'Estat Espanyol. Quan vaig començar a llegir l'article, vaig veure que els autors estaven molt ben informats sobre la legalitat de fer nudisme, dient que no es penalitza el fet d'anar un pels llocs públics però es va començar a tòrcer quan es fan la pregunta següent:

“Què passa quan algú es mostra tal com va venir al món?”

A partir d'aquí la meva cara va començar a canviar...

L'article de la revista es basava en fer preguntes i que la gent (totes dones) anés responent.

Totes les preguntes tenien tres respostes i aquestes serien d'una dona jove, d'una dona de mitjana edat i d'una dona de més de 50 anys.

Vaig veure respostes tan inverosímils com “que si fos Antonio Banderas sí, però altres persones

no”, a la pregunta de quina opinió et mereix el nudisme. Altres deien que ho respetaven però que no ho farien per vergonya.

Llavors van fer la pregunta de si el nudisme hauria d'estar acotat en espais concrets; una unanimitat van dir que sí, però em va indignar molt quan una d'elles va dir textualment: “Sí, que tengan su espacio en la playa. Si luego te quieres asomar para echar un ojito, pues bueno.” Aquí vaig intuir quina classe de persona havia respost. 

Una de les preguntes va ser de quin seria el motiu per portar a posar-se nu en un lloc públic i van respondre les típiques de: cridar l'atenció, exibicionisme, crear incomoditat a l'altre gent o per

patologia sexual. No m'ho podia imaginar...! Era increible! Encara hi havia gent que pensava així.

Més diversitat hi va haber en les respostes a la pregunta si en un cos nu hi podia haver bellesa. Unes deien que si, que veure un cos nu era veure bellesa i d'altres comentaven que si, però en un cos de 20 anys i no en un de 60. Clarament aquestes respostes anaven dirigides cap a un tema sexual.

La revista van fer una pregunta “trampa”, al meu parer, quan van preguntar si els que tenen els cossos més bonics tenen més dret d'anar despullats que els que tinguin un cos no tan bonic. Totes

les respostes van ser que no, que no tenen més drets, però en la continuació d'alguna va ser

que un cos lleig fa el ridícul i un cos bonic no.

I com no, va sortir en les respostes una de les excuses més utilitzada per els detractors del nudisme: La higiene.

En definitiva, i mentres escric aquestes linies veig i observo que la societat no està preparada per veure un cos nu fora de l'ambit intim i sexual. És una pena però es així, encara hi ha gent amb mentalitats molt retrògrades. Al final s'imposarà la normalització del nudisme, sense que ens vegim com uns bitxos raros i sobretot que no sigui tabú i sense caràcter sexual.

Nahia

Trobada Jove i Tallers a l'Alberg

El dies 6, 7 i 8 de desembre els Joves del CCN van organitzar una Kdd a l'alberg on s'impartirien uns tallers d'aprenentatge: Creació d'espelmes i iniciació al Quiromassatge.

El dissabte al matí, al voltant de les 11, i amb un sol espatarrant, el primer grupet va arribar al El Fonoll. Erem la Nahia, el Cisco i jo.

En baixar del cotxe vam anar a saludar a l'Emili i la Núria i ells ja ens esperaven per donar-nos les claus de l'alberg.

Després d'una estoneta una altra parella va arribar, era la seva segona vegada que visitava El Fonoll. I poquet després l'inigualable Quique ens va visitar... per quedar-se els 3 dies.

Un cop montada la paradeta (sacs de dormir, bosses, motxiles, menjar,...) i mentre baixavem a donar una volteta pel Poble, arribà l'Emili Calvés a la seva furgoneta amb un remolc carregat de llenya. Llavors qué tocava en aquest moment? Doncs descarregar-lo per podernos escalfar durant els tres dies.

Un cop descarregat, després de petar la xerradeta una estona i quant la gana ja apretava van arribar el Floppy y la Xisuka... Aquesta kdd ja començava a tenir forma.

Un cop dinats i acabats de fer el café van pujar a l'alberg unes persones allotjades al poble convidades a fer el nostre taller d'Espelmes. En aquell moment erem 18 persones preparades per començar el Taller. Mentres uns fonien la parafina per crear la base els altres escollien fulles de plantes seques i aromàtiques per decorar les espelmes i uns altres explicaven historietes.

Van fer espelmes de tot tipus de colors i formes, grans i petites, maques i... no tan maques. Però el més important era divertir-se i passar-s'ho molt bé. I es va aconseguir!

Un cop recollit tot, ja tocava l'hora de sopar... mentre uns xerraven uns altres feien el sopar... I quin sopar! Pastís de truites farcides i pa amb tomàquet i embotit. Ben sopats l'Emili Vives ens esperava a la “discoteca” per ballar i cremar les calories de més. Ballar i riure, una combinació explosiva de divertiment.

Al voltant de les 12 pujarem cap a l'Alberg a dormir on el dia següent seria més relaxat.

El diumenge va aixecar amb sol però ràpidament es va difuminar amb una boira que cobria tot el poble. Poc a poc la gent la gent s'anava despertant amb ganes de passar-s'ho tant bé com el dia anterior. Van arribar dues parelles més i una d'elles amb el seu fill. Podriem dir que per ambient i personal la kdd començava a ser un èxit.

A mig matí l'Emili Calvés va començar a muntar el seu “tinglado”. Començava a preparar el Taller de Quiromassatge on ell mateix seria l'encarrrergat d'impartir-ho. Un total de 6 parelles van aprofitar aquest moment d'aprenentatge ja que van assolir amb èxit la tècnica inicial del curs. Els massatges van començar pels peus i van acabar pels braços... això si que és vida!!!

Al voltant de les dues vam baixar a la Paella que feia l'Emili Vives on ens vam trobar a una altra parella que volia gaudir de la kdd, apuntats prèviament. Quina paella! Boníssima! Tots ens vam atipar... ja que no es podia desaprofitar ni un sol granet d'arròs de la suculenta paella.

I un altre cop de tornada a l'alberg on entre cafès i tès, entre crispetes i patates, entre jocs d'estratègia i rialles i entre bon humor i ganes de divertiment es van fer l'hora de sopar. Ben sopats vam seguir amb els jocs i finalment tertúlia amb històries per no dormir...

Els dilluns ja es va aixecar amb uns núvols baixos... per no dir boira. La gent s'anava despertant... fins i tot hi havia algú que sortia a còrrer i fer exercici durant una horeta... Ufff!

A mig matí ens vam abrigar i vam decidir sortir a fer l'excursió pels voltants i caminets d'El Fonoll. Vam anar al “Pi de les 3 branques” i al “Bosc encantat”. Quan arribes al bosc encantat hi ha un arbre característic que té forma de porta, i segons diu la història has de passar per sota la porta 3 vegades pensant en un dessig i aquest s'acabarà complint. Camina que caminaràs la gent anava trobant bolets no molt lluny del camí... En arribar a l'alberg vam començar a fer el dinar... Botifarrafa i carn a la brasa i... els bolets trobats per alguns de la colla. I ja dinats i amb els cafès degustats, la gent començava a marxar prometent que tornarien una altra vegada. Doncs sí, l'alberg del CCN a El Fonoll està dessitjant tenir un altre grup de socis que li agradi la naturalesa i la tranquilitat.

Víctor Cabrillana

Trobada infantil en las piscinas Picornell - 30 de Novembre

Encara que no hi va haver molts nens, mala sort per als absents, per ser la primera vegada l'esdeveniment va ser un complet èxit. I segur que cal seguir en aquest sentit.

Els diumenges anteriors que havíem anat, la piscina sense nens i sense soroll ens va semblar una mica buida i sense vida. Aquesta trobada infantil va ser com una resurrecció!

Les responsables de la Trobada ho havia previst tot:

Jocs dins i fora de l'aigua, amb els pares i sense ells ... La varietat dels flotadors permetia una multitud de combinacions de jocs, i els nens mai no es cansaven. S'ho van passar bomba i nosaltres també!

Segur que els 2 socorristes que hi eren tenien ganes de jugar amb nosaltres, pobres. Els podem demanar que ens ensenyin jocs de seguretat la propera vegada, jeje.

A més d'això, amb els nens ocupats i tan ben cuidats, els pares van poder gaudir per una estoneta de la sauna y relaxar-se al jacuzzi.

Després de la piscina ens reunim pares i nens a la sala Polivalent de les Piscines on les organitzadores de la trobada havien preparat un berenar "3 estrelles" per recuperar una mica d'energia i xerrar una miqueta més. Tot va sortir perfecte i l'ambient va ser molt calorós.

¡Bravo! i fins la propera vegada.

Eddy

Castanyada a El fonoll i Halloween a l'Alberg

Del 31 d´octubre al 2 de novembre, un grup de socies i socis varem participar a la Castanyada que es celebrà a El Fonoll. Els pronòstics meteorològics preveien abundants precipitacions durant tot el cap de setmana, i no es van equivocar; a pesar de les pluges, el taller de pa va ser un rotund èxit

El dissabte al matí, va arribar el grup de Joves del CCN, encapçalats per la Nahia, el Víctor, el Floppy i un servidor, per revolucionar l'Alberg amb tota mena de decoracions característiques de Halloween.

Aquesta festa, originàriament celta, anomenada Samhain se celebra des de fa més de 2.500 anys a diversos indrets d'Europa i Amèrica.

Segons la cultura celta, el 31 d'octubre era l'últim dia de l'any; es creia que aquella nit els esperits podien sortir dels cementiris i apoderar-se dels cossos vius per ressucitar.

Els llogarencs de l'època posaven naps, amb una brasa dins, a les finestres de les seves cases per tal de foragitar els esperits. Els poblats celtes embrutaven les cases i les decoraven amb ossos i calaveres per tal d'espantar els morts que passaven de llarg davant aquestes decoracions sinístres. A més a més, els celtes es disfressaven de fantasmes i esperits per temor als morts i per evitar que aquests es fiquéssin en els seus cossos i així fer-los fugir.

Posteriorment, aquesta festa va ser exportada a Estats Units per immigrants, en la seva majoria irlandesos, als voltants de 1846. Altres símbols de Halloween són el gat negre (reencarnació dels morts malvats), el mussol (símbol de l'oscuritat), el rat-penat (representa el dimoni) o l´aranya (portadora de la bona sort). Aquest últim animal, en versió plastificada, i envoltat de teranyines de cotó va decorar la porta principal de l'Alberg del CCN. El Víctor, responsable de la decoració, va afanyar-se alhora de guarnir el nostre estimat "racó" naturista, potser per espantar qualsevol assidu/a amb vinculacions tèxtils. A continuació, vam anar al taller de pa: l'experiència va ser fructífera i divertida; del forn va sortir tota mena de creacions artístiques comestibles que van sorprendre per la seva originalitat i singularitat.

La nit de dissabte estávem reunits al voltant de les estufes de llenya, conversant plàcidament, mentre escoltávem el remor de la pluja sobre el Fonoll. Entre els assistents, hi havia els comentaris del Mirko i la Gabi, el Joan i la Rosa, el Tot i la Tota, la Laura i el Jordi, el Quique i l'Iñaki...

La pluja es va prolongar al diumenge al matí, i va pertorbar les nostres esperances de tastar la "famosa paella" d'El Fonoll. Cap al migdia, vam decidir marxar amb el desig de tornar aviat a un indret tan idil·lic i meravellós com és El Fonoll.

Es va obsequiar als assistents amb un detall característic de Halloween, la carbassa coneguda amb el nom de Jack O'Lantern (Jack el Llanterna). Segons la llegenda, un home anomenat Jack va enganyar al diable i va ser condemnat per aquest a deambular per les tenebres amb una brasa per il·luminar el seu camí. 

La meva primera estada a l'Alberg del CCN va ser una experiència meravellosa. Tant de bó que aquesta carbassa del CCN il·lumini molts camins de tornada cap al Fonoll.

Cisco.

1ª Trobada Jove a Sierra Natura

A proposta dels nostres amics i socis Valencians Jesús i Mari, del 18 al 20 de juliol vam celebrar la primera trobada de Joves a Sierra Natura. Per tots aquells que no hagin estat mai direm que Sierra Natura es una joia del naturisme situat en plena muntanya. El divendres 18 per la tarda un grup de 5 persones van sortir plens d’il·lusions cap a Valencia. Allà ens esperaven impacients els nostres amfitrions, que assabentats de que arribaríem tard, preparaven la nostra arribada. Sobre les 11 de la nit finalment vam començar veritablement la trobada. Després dels primers petons i abraçades, vam posar-nos ma a l’obra i vam muntar les nostres tendes de campanya. Teníem reservat un lloc molt acollidor a prop de l’edifici central. En aquelles primers moments i amb la foscor de la nit amb llanternes i amb molt d’humor vam aconseguir establir el camp base dels “Joves del CCN”. Hem de confessar que en Bernat, un dels personatges més emblemàtics del centre, i que tots hem pogut veure recentment en una portada del butlletí, amb 10 anys menys, ens va ajudar a muntar, i inclús ens va donar alguna lliçó de com clavar correctament una tenda de campanya. Finalment vam sopar i vam fer una petita tertúlia que es va allargar fins a les 2 de la matinada, demostrant la paciència que tot el càmping va tenir amb nosaltres, que en cap moment ens va dir res, i us puc assegurar que no vam ser precisament silenciosos.

Els dissabte el vam començar cap a les 9 del matí i va ser llavors quan tots els que no havien estat avanç, vam quedar bocabadats, per una part pel magnífic lloc on està situat el càmping, com per lo boniques i originals de les seves instal·lacions, amb formes sinuoses que fan que aquest indret sigui del tot un lloc únic. Tot el matí el vam passar a la magnífica piscina del càmping que, per sorpresa de molts, és del tot natural, ja que no utilitza cap producte químic, sinó un sistema natural a base d’una lleu salinització i aire per mantenir-la en condicions òptimes. Al mig dia els nostres amfitrions ens vam preparar una tradicional i exquisida paella valenciana, com no podia ser d’un altre manera. Va ser tal l’èxit de la paella, que fins i tot es va unir a nosaltres un company naturista Veneçolà que te residencia a Madrid i amb el qual vam establir una bonica amistat que crec que perllongarà en el temps. Això es lo bonic del naturisme i de les trobades, que sempre pots fer nous amics amb els quals ampliar les teves vivències.

Ja per la tarda el càmping celebrava el 10è cros de Sierra Natura, i en el qual no ens ho vam pensar dues vegades i vam participar. Podem destacar la participació del nostre company Iñaki que va venir expressament per participar en el cros i que va quedar en una honorable 4a posició. El cros va estar fantàsticament organitzat amb refrescos i samarretes que van fer les delícies de tots nosaltres, així com de tots els participants. Avanç d’anar-nos a dormir vam tenir una fantàstica sorpresa i es que el “bruixot de Sierra Natura” va organitzar per tots una fantàstica queimada amb un “conjuro” de lo més original, divertit i reivindicatiu. I per acabar la nit vam tenir una sessió de ball orientals i malabars amb carioques, tot això en un ambient familiar i d’amistat.

El diumenge era l’últim dia, i amb tristor teníem que anar acomiadant-nos. Tot i així no vam desaprofitar el matí i vam fer els últims banys a la piscina i les penúltimes rialles. Ja per la tarda i després d’un bon àpat, van recollir i amb il·lusions renovades ens van acomiadar fins a la pròxima, que segur que serà d’aquí a poc temps. En Diego i la seva esposa ens han fet sentir aquest cap de setmana com a casa i ens va donar unes boniques paraules cap al nostre club, el qual es veu que també se l’estima, així que segur que l’any vinent farem la 2ª trobada Jove a Sierra Natura. Això si esperem que amb un grup cada vegada més nombrós.

Gustavo “Abraax”

Pujada a La Mola i sopar al Restaurant del cim

L’excursió va començar una mica a ensopegades. Per començar un dels amics del Floppy i la Xisuka va arribar una hora tard, la qual cosa va fer crear neguit entre tots aquells que ens esperàven. Un a un vam anar recollint a tots els convocats a l’excursió un pèl impacients i acalorats fins arribar al punt de trobada que vàrem penjar a la web. 

Un cop allà ens trobem que no hi havia ningú, i que no teníam els telèfons de la resta de la gent. Ens vam mobilitzar fent trucades per esbrinar-los però un cop els vam trobar els vàrem localitzar a tots menys al Suso. Com ja no hi podiem fer res vam començar la marxa. A alguns s’els notava que anaven al gimnàs, d’altres no ho podiem disimular, no moviem el cul en tota la setmana! i aquí quedava tot reflectit.

Només començar, el grup es va dividir en dos, el segon, al qual jo pertanyia, vam pujar entre esbofecs i rissotades envoltats per aquells paratges tan espectaculars del Vallès, era digne de veure, estàvem en un petit paradis dins de la civilització. A mida que pujàvem teníam el sol més a prop i la roba començava a fer nosa. Poc a poc vam anar desfe-nos d’aquelles peces de roba més molestes davant la incrèdula mirada d’alguns excursionistes.

Quan vàrem ser al cim el primer grup ens rebía amb bítors i abraçades, ja haviem arribat i tocaba fer la foto de rigor. D’entre la gent vam trobar al Suso, però quina sorpresa!! Que feia allà??! Resultava que ell havia arribat mitja hora mes tard al punt de trobada i al no veuren’s va pensar que haviem començat la marxa sense ell i va decidir intentar enxampar-nos. Va trobar un cartell que indicava la Mola i va començar a pujar i pujar amb el cotxe fins que va trobar una entrada. Es fixa en l’indicador i…. 2.30h de pujada, “Aquets Floppy i Xisuka ens han ben enredat” va pensar, “com que era una excursioneta de res, ehhh.?”. Sense perdre ni un minut va començar a fer el camí a corre cuita a veure si ens trovaba, però ell pujava i pujava i ni rastre de nosaltres. Després de fer la infernal última pujada un noi el parar i li va preguntar que a on estaba el seu drosal, què?, com? Resulta que aquell dia coincidia que es celebrarba una cursa a la Mola!!!! Pobre Suso!!!

Un cop a dins del restaurant ens van posar mans a la obra y vam començar a menjar d’allò més afamats. El sopar era deliciós, butifarras, mongetes, escalivades.. tot boníssim i amb unes vistes impressionants. Mentre, poc a poc anava caient la nit. Quan vàrem sortir del restaurant era negra nit i amb les nostres llanternes ens vam disposar a baixar, un cop endinsats al bosc hi havia un microclima tropical i de nou vam començar a despullar-nos. La baixada va ser en un tres i no res, sense problemes, ens vam orientar la mar de bé. I acabada l’excursió tots vam concluïr que havia estat d’allò més divertida i emocionant.

Xisuka

Atenció, atenció Jove - Kdd Jove a l’alberg d’El Fonoll

Els pronòstics meteorològics preveien un temps pèssim durant tot el cap de setmana, tant dissabte com diumenge.

Quan vam sortir de casa només es veien núvols i més núvols, ni un sol raig de sol. Gairebé tot el camí la pluja i els núvols ens van fer companyia.

Pluja i més pluja i fins i tot ens plantejarem tornar. Però... no podiem fallar a la KDD.

Teniem tot el material necessari per fer una trobada encara que no poguéssim sortir del meravellós Alberg.

En arribar a El fonoll la Nuri ens va rebre i, ens comentava el xàfec impressionant que feia uns minuts acabava de caure. Semblava que el Sol volia sortir a visitar-nos i per una estoneta així ho va fer.

En arribar ja hi havia gent “instal·lada”, van ser els primer en arribar. La gana apretava i en un moment ja érem 6 persones dinant.

Mentre fèiem el cafè, i fent tertúlia arribaren una altra parelleta més. Ja érem 8. Això s’anima!!!

A mitja tarda, quan ja he estaven fora de l’alberg i a punt de fer un passeig pel vols d’El Fonoll, va arribar una altra parella, ja érem una desena de persones. Tots 10 varem caminar fins al “Pou del desitjos” on cadascú dels que hi érem en vam demanar un.

Quina tranquil·litat, quina pausa, quina harmonia hi havia entre la naturalesa i nosaltres. L’olor a terra mullada i l’aire pur semblava que el cos ho agraís, lluny de la contaminació i del soroll de la ciutat.

Poc després de tornar cap a l’alberg un espessa boira va caure sobre les muntanyes d’El Fonoll deixant una retrat misteriós on un fina pluja recordava aquelles pel·lícules de misteri. Que té l’alberg i El Fonoll, que com més hi vas més t’agrada?

Abans de sopar ens va donar temps a conèixer-nos més entre tots nosaltres i compartir experiències viscudes en el món del naturisme.

Quan ja hi érem a taula per sopar hi va aparèixer un altre soci. Un altre més!

Varem sopar pa amb tomàquet i embotit... i truita de patates casolana i una altra truita que segons el “xef” portava un ingredient secret, que no en va voler desvetllar. Tot boníssim!

Un cop sopat, vam fer una sessió multimèdia, començant per les fotografies de la Trobada del CCN al “Templo del Sol” i tot seguit una sèrie de vídeos on el protagonisme era el naturisme. I després de comentar-los una bona estona, el cos ja no aguantava més i vam anar a dormir.

Al matí següent, la claror va fer aixecar a uns quants... Mirant al cel es preveia un dia de sol, amb el permís del núvols que per allà feien presència.

Un cop esmorçats ens posem en marxa a fer ruta pels magnífics paratges d’El Fonoll i fent de guia un “super-expert Fonoller”.

Semblava que el camí només era de pujada... i més pujada... i encara més pujada, però de cop girem en un caminet cap a l’esquerra i arribem a una cabana de pedra preciosa amb un prat magnífic per fer-nos unes quantes fotos per immortalitzar el moment. Tot seguit el camí ja era baixada fins arribar al poble.

Un cop al poble vam començar a preparar el dinar. Les barbacoes enceses, les amanides fent-se i la carn preparada... Tot amanit per un bon rotllo que ens envoltava tot el cap de setmana.

Al final ens va arribar el convidat més desitjat per tots, el Sol. Que amb moltes ganes ens va venir a visitar-nos perquè ens despulléssim.

Quin dinar! Botifarres, llom, xoriço, morcilla, entrecot, conill, cansalada, .... a més a més un platet d’arròs que ens va obsequiar el fundador d’El Fonoll perquè el tastéssim.

En acabar de dinar varem tornar a l’Alberg per fer els cafès i les infusions... Una mica de xerrera i de cop i volta ja eren ¾ de sis. Ja començava a fer-se tard

Vam recollir tot i va deixar-ho en perfectes condicions pels següents convidats.

Petonets i abraçades per tots i ja ens estàvem preguntant quant seria la propera Trobada.

Ens va agradar conèixer gent del club que no coneixíem i retornar-nos a trobar amb els amics del CCN.

Es pot dir que va ser una trobada d’aquelles que fan Club i que cap dels participants en va sortir decebut.

Només comentar i fer una crida a tots els socis, que l’alberg que hi ha a El Fonoll, és un privilegi que a molta gent li agradaria tenir i no té, que s’ha de gaudir i sobretot venir amb ganes de tenir tranquil·litat i pau.

Nahia i Víctor

Sin Piel 2008

Aquella nit estava neguitosa, no sabia amb que em trobaria. Encara i així havíem d’anar a dormir d’hora... L’endemà seria un dia de noves experiències.

A l’alba ja estàvem dempeus, això ja no tenia marxa enrere.

Encara tenia a la ment com va començar tot:

“Va ser un dia, que al fòrum de la Web del CCN, va sortir un post una trobada-reivindicativa per despullar-se per aquells que no poden cridar pel dret a mantenir la seva pell; Era el Sin Piel 2008 organitzat per Animanaturalis.

De seguida i sense pensar-s’ho gaire, varem acordar que hi aniríem. Durant els següents dies la gent donava la seva opinió a favor i en contra i nosaltres defensàvem la nostra dient que seria una molt bona experiència nuar-se d’aquesta manera i una molt bona ajuda pels animals”.

El gran dia ha arribat! A dos quarts d’onze érem a la catedral de Barcelona, l’hora i lloc convocat per l’associació Animanaturalis.

Ja havíem quedat amb un grup nombrós de socis i simpatitzants del CCN, que des d’aquí moltes gràcies pel seu suport. Petons i abraçades pels tots els coneguts.

-Calla! Escolta Víctor, que comença l’explicació...

Després d’escoltar les ordres donades i allà mateix a una placeta al costat de la catedral ens comencem a despullar.

-Quin fred! I les sabatilles?

-No Desi, només has d’anar amb el barnús!

I tots en processó ens dirigim cap a la porta de la catedral. Un cop asseguts ens traiem el barnús i ens estirem a terra. Tanquem els ulls i comencem a sentir la remor de la gent i curiosos que s’apropen per veure’ns, els “clicks” de les càmeres de fotos, les rialles, les crítiques,...

A més a més sentíem com els activistes explicaven el perquè de la manifestació.

Els deu primers minuts no els varem passar pas malament però a partir d’aquell moment tots nosaltres érem un embolic de tremolors.

De sobte comencen les campanes de la catedral a repicar... Una sensació indescriptible,... la pell de gallina,... la gent,... els “clicks”,... tots s’acumulava...

De tant en tant no podia contenir la curiositat i obria els ulls per veure la multitud de la gent que ens envoltava,... i allò era impresionant.

-Queden dos minuts!!!

Interiorment pensava que no ho aguantaria pas. Però quins dos minuts més llargs! Mai s’acabaven. Al final ens van dir que en lloc de dos van ser deu minuts... Tot sigui per la causa!!! I tota la gent que ens envoltava i tots els activistes va començar a picar de mans... Ufff! Quin dia de sensacions portem!!!

Desfilem un altre cop en processó, tots en silenci, cap a la placeta i ens comencem a vestir. La reivindicació ja ha acabat, ara ens espera un got de “caldo de l’àvia” vegetarià.

-Mmmmm! Què calentó! I què bo!

Un cop recuperada la temperatura, petem una estona la xerrada amb la gent coneguda i cap a casa.

Tot dir que érem 150 persones nues aproximadament més els activistes informant i col·laborant. Cada any és més nombrosa , això vol dir algun cosa, no?

Ha sigut una experiència inoblidable, tot acompanyat per un sentiment d’ajuda als que no es poden defendre.

Esperem trobar-nos l’any que ve, moltes més persones de les que hem sigut aquest.

Nahia

Presentació de la Responsable de "Joves del CCN"

Hola sóc la Nahia,

Tinc 28 anys i ara fa més de 2 anys que practico nudisme i 1 any que estic al CCN.

Tinc el plaer d’encarregar-me de ser la responsable de la secció de Joves i amb això volem portar a terme, tots els joves del CCN (i els que estan per arribar), un recolzament vers el naturisme, relacionat amb la solidaritat, ecologia i d’altres branques englobades a l’immens arbre del naturisme.

Des d’aquí volem fer-vos saber que som el futur del naturisme, i que la vostra col·laboració, a qualsevol àmbit serà molt benvingut i, sobretot estem oberts als suggeriments i les peticions que ens feu arribar ja que, com a joves que som, ens agrada aprendre de tothom per enriquir-nos de coneixements.

“El racó dels Joves”, es un espai que tenim al butlletí on es publicarà les diferents activitats programades, les cròniques de les activitats fetes i els escrits que vagin relacionats amb la nostra secció.

Recordeu que el CCN i els Joves del CCN hem de fer camí junts, sense deixar de créixer i, tenint en compte, que l’eina més important per portar a terme aquesta fita som nosaltres, com a persones, i ho podem posar en pràctica a platges, fires, intervencions a mitjans de comunicació, Naturisme TV, tríptics, webs, xerrades,...

Doncs res més i us esperem!

Ptonets

Nahia

Votacions a Responsable de Joves del CCN

El diumenge 28 de Setembre van haver unes votacions per escollir al representant de Joves del CCN. En aquest cas seria la representant ja que van ser dues noies, la Nupy y la Nahia, les 2 candidates per aquesta responsabilitat.

L'hora convocada era a les 18:30 hores a la porta de les Piscines Berrnat Picornell per dirigir-nos, minuts després, a la gespa del parc del davant.

Allà mateix la la gent que es va presentar a les votacions començaren a llegir els programes que la Nahia havia imprès tant el seu com el de la Nupy, ja que ella no podia ser-hi físicament però hi havia un representant seu.

Al voltant de les 19:00 hores, un cop llegides les propostes i fetes algunes preguntes començaren les votacions.

Hi van haver 9 votacions, tant per correu electrònic, delegats o en persona. I Així va quedar la composició:

Nahia:44.4% de vots
Nupy: 33.3% de vots
Abstenció: 22.2% de vots

Un cop establert que la Nahia va ser la més votada, i ser nombrada Responsable de Joves del CCN, es va veure un participació alta ,per part dels joves i acompanyants, amb ganes d'ajudar a fer coses per aquesta secció i indirectamente pel CCN.

Als voltants de les 20 hores i amb unes temperatures no gaire altes es va aixecar la sessió de votacions.

Esperem que aquesta nova era de Joves doni una empenta com es mereix al Naturisme en general i en particular al CCN.

Salutacions al natural,

Víctor

La paraula dels Joves

Nahia:

El CCN és la gran família que em permet gaudir del naturisme com a estil de vida. I els joves del CCN són els germans amb qui compartir aquesta gran experiència.

Onix:
Para mí es un sensación de libertad con la naturaleza y me siento muy a gusto estando desnudo .

Tota:
El naturismo es para mí la manera de interponerme al mundo, ser libre, una persona sin complejos, porque todos somos iguales. Me gusta serlo. Cuando voy al PORTUS, a mi calita, es como si estuviera en el paraíso, sin ropa y con todos los rayos de sol para mi. Cuando tenemos que regresar a casa, termina mi sueño, qué pena, pero hay que volver a la realidad, y cómo no a la vida real.

Xisuka:
El naturisme consisteix a donar un punt de confiança i sinceritat als altres mostrant el meu cos i a no donar peu a que em jutgin per coses tan superficials com l’aspecte. Per a mi trenca una primera barrera i dóna pas a conèixer directament el teu interior.

Yara:
El naturismo es Libertad, contacto con la naturaleza. Te sientes libre, el paso de estar con ropa a estar desnuda es una agradable sensación.

Orson:
Una Comunicación limpia e intensa entre el más sincero yo, sin tapujos ni vestimentas, y la naturaleza, los árboles, las plantas, los animales, el aire o el agua. Sentirse pleno entre todos ellos compartiéndolo con amigos de la manera más sencilla y espontánea, lejos de superficialidades y estereotipos.

Nupy:
Descubrí el naturismo por casualidad, por primera vez entendía la forma en que actuaba la gente... Por primera vez me sentí como en casa...

Floppy:
Para mí el naturismo es quitarme los complejos y sentirme más seguro conmigo mismo. Además me siento libre.

Tot:
Llibertat, benestar, acceptació d’un mateix com és. Respecte vers l'altre. Sóc de València i estic al CCN pel grup de joves.

Esda:
Un canvi a la meva manera de pensar, la meva manera d'actuar i la meva manera de relacionar-me. Ens veiem tal i com som sense complexes.

Víctor:
El sentiment de llibertat que s’expressa amb el naturisme no es pot igualar de cap altra manera. En aquest moment tots som iguals, ni jerarquies, ni classes socials, ni races...