Atenció, atenció Jove - Kdd Jove a l’alberg d’El Fonoll

Els pronòstics meteorològics preveien un temps pèssim durant tot el cap de setmana, tant dissabte com diumenge.

Quan vam sortir de casa només es veien núvols i més núvols, ni un sol raig de sol. Gairebé tot el camí la pluja i els núvols ens van fer companyia.

Pluja i més pluja i fins i tot ens plantejarem tornar. Però... no podiem fallar a la KDD.

Teniem tot el material necessari per fer una trobada encara que no poguéssim sortir del meravellós Alberg.

En arribar a El fonoll la Nuri ens va rebre i, ens comentava el xàfec impressionant que feia uns minuts acabava de caure. Semblava que el Sol volia sortir a visitar-nos i per una estoneta així ho va fer.

En arribar ja hi havia gent “instal·lada”, van ser els primer en arribar. La gana apretava i en un moment ja érem 6 persones dinant.

Mentre fèiem el cafè, i fent tertúlia arribaren una altra parelleta més. Ja érem 8. Això s’anima!!!

A mitja tarda, quan ja he estaven fora de l’alberg i a punt de fer un passeig pel vols d’El Fonoll, va arribar una altra parella, ja érem una desena de persones. Tots 10 varem caminar fins al “Pou del desitjos” on cadascú dels que hi érem en vam demanar un.

Quina tranquil·litat, quina pausa, quina harmonia hi havia entre la naturalesa i nosaltres. L’olor a terra mullada i l’aire pur semblava que el cos ho agraís, lluny de la contaminació i del soroll de la ciutat.

Poc després de tornar cap a l’alberg un espessa boira va caure sobre les muntanyes d’El Fonoll deixant una retrat misteriós on un fina pluja recordava aquelles pel·lícules de misteri. Que té l’alberg i El Fonoll, que com més hi vas més t’agrada?

Abans de sopar ens va donar temps a conèixer-nos més entre tots nosaltres i compartir experiències viscudes en el món del naturisme.

Quan ja hi érem a taula per sopar hi va aparèixer un altre soci. Un altre més!

Varem sopar pa amb tomàquet i embotit... i truita de patates casolana i una altra truita que segons el “xef” portava un ingredient secret, que no en va voler desvetllar. Tot boníssim!

Un cop sopat, vam fer una sessió multimèdia, començant per les fotografies de la Trobada del CCN al “Templo del Sol” i tot seguit una sèrie de vídeos on el protagonisme era el naturisme. I després de comentar-los una bona estona, el cos ja no aguantava més i vam anar a dormir.

Al matí següent, la claror va fer aixecar a uns quants... Mirant al cel es preveia un dia de sol, amb el permís del núvols que per allà feien presència.

Un cop esmorçats ens posem en marxa a fer ruta pels magnífics paratges d’El Fonoll i fent de guia un “super-expert Fonoller”.

Semblava que el camí només era de pujada... i més pujada... i encara més pujada, però de cop girem en un caminet cap a l’esquerra i arribem a una cabana de pedra preciosa amb un prat magnífic per fer-nos unes quantes fotos per immortalitzar el moment. Tot seguit el camí ja era baixada fins arribar al poble.

Un cop al poble vam començar a preparar el dinar. Les barbacoes enceses, les amanides fent-se i la carn preparada... Tot amanit per un bon rotllo que ens envoltava tot el cap de setmana.

Al final ens va arribar el convidat més desitjat per tots, el Sol. Que amb moltes ganes ens va venir a visitar-nos perquè ens despulléssim.

Quin dinar! Botifarres, llom, xoriço, morcilla, entrecot, conill, cansalada, .... a més a més un platet d’arròs que ens va obsequiar el fundador d’El Fonoll perquè el tastéssim.

En acabar de dinar varem tornar a l’Alberg per fer els cafès i les infusions... Una mica de xerrera i de cop i volta ja eren ¾ de sis. Ja començava a fer-se tard

Vam recollir tot i va deixar-ho en perfectes condicions pels següents convidats.

Petonets i abraçades per tots i ja ens estàvem preguntant quant seria la propera Trobada.

Ens va agradar conèixer gent del club que no coneixíem i retornar-nos a trobar amb els amics del CCN.

Es pot dir que va ser una trobada d’aquelles que fan Club i que cap dels participants en va sortir decebut.

Només comentar i fer una crida a tots els socis, que l’alberg que hi ha a El Fonoll, és un privilegi que a molta gent li agradaria tenir i no té, que s’ha de gaudir i sobretot venir amb ganes de tenir tranquil·litat i pau.

Nahia i Víctor