Què és el Naturisme?
L’any 1974 la FNI (Federació Naturista Internacional) va definir el naturisme com:
"El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient"
dilluns, 18 de maig del 2009
Trobada Infantil a les Picornell
Sin Piel 2009 (Participació de joves del CCN)
"La peletería es la industria dedicada a la elaboración de indumentaria a partir de cuero (pellejo) y piel animal (conservando el pelo).
-Para hacer un solo abrigo de piel, se necesitan 20 zorros, 60 conejos, 70 visones o de 120 a 300 chinchillas.
Cada año mueren más de 140 millones de animales a causa de la industria peletera, 40 de los cuales criados y matados en granjas para dicho propósito, 20 millones son cazados en estado salvaje y otros 80 millones no aptos para la industria mueren inútilmente en las mismas trampas.
Numerosas especies en estado salvaje se han extinguido o han sido llevadas al límite de la extinción por dicha industria.
-Salvaje: el animal que vive libre en la naturaleza, o que incluso cuando vive en cautividad no es considerado susceptible de domesticación, por oposición al concepto de animal doméstico.
Las pieles provenientes de granjas peleteras son denominadas "ecológicas" por los fabricantes al tratarse de un producto procedente de un animal que no ha sido capturado en estado salvaje. Pero la realidad dista mucho del concepto “ecológico” que asociamos hoy en día.
Estos animales, salvajes por definición, aunque nacidos en cautividad, viven confinados en reducidísimas jaulas a menudo a la intemperie. Privados de desarrollar ninguno de sus instintos naturales, estos animales enloquecen por el estrés y su comportamiento deriva en conductas patológicas y auto mutilación, cuando no son víctimas de infecciones y enfermedades debidas a las condiciones a que son sometidos.
En el sacrificio de los animales priva la conservación de las pieles y no la dignidad del animal que a menudo es despellejado vivo y tirado al montón aún entre convulsiones.
Cuando hablamos de las clases de sacrificio las principales formas son el gaseado con monóxido o dióxido de carbono, la dislocación del cuello, la inyección de pentabarbital sódico y la electrocución anal, todas ellas muertes lentas y/o muy dolorosas. En algunos casos si no se comprueba la muerte del animal este puede despertar durante el despellejado.
-¿Cuántas vidas por un abrigo?
Cuando hablamos de prendas de piel, a menudo se coincide en lo banal que resulta la ostentación de un abrigo de visón (pues se asocia a una posición social), pero parecemos olvidar lo asentado que están en nuestra cultura el cuero y el ante, en los zapatos que nos calzamos, bolsos e infinidad de accesorios, cinturones que nos abrochamos, guantes, tapicerías de sofás y coches en las que nos sentamos. Contrariamente a lo que se cree, el cuero no procede de las mismas vacas que comemos (pues su piel no está en condiciones óptimas que es lo que importa), sino que proceden de otros animales criados para este propósito, vacas, cabras, reptiles, caballos, cerdos, perros o gatos, y un largo etc. dependiendo de la procedencia, pero todos ellos igualmente torturados y asesinados.
No hay que olvidar que hoy en día hay infinidad de opciones asequibles, eficaces, solidarias y respetuosas con el medio ambiente, ya sean fibras vegetales o de origen sintético.
-¿Dejaremos que la sociedad, sus costumbres, la industria y la apatía la nos hagan cómplices de tanto sufrimiento innecesario?
Cada año la asociación AnimaNaturalis organiza el evento de “Sin Piel” para dar voz a las víctimas y denunciar las atrocidades que se cometen con la simple e injustificada excusa de la “moda” y acercarse a la gente en un intento de concienciación, ya que aunque la industria tenga una gran culpa, no hay que olvidar que la última palabra siempre es la del consumidor.
Como ya va siendo costumbre desde los últimos 4 años un buen número de socios del CCN ha participado y apoyado en esta manifestación, y esperamos seguir colaborando en esta y otras
campañas en el futuro. No obstante, en opinión personal de unos servidores, tomar partido va más allá de manifestarse, careciendo de pequeños lujos innecesarios día a día el esfuerzo individual suma, o es que acaso ¿nuestra comodidad merece su sufrimiento?”
Nupy y Orson
Fuentes Web: Naturaleza Educativa; Animaaturalis; Wikipedia
dilluns, 9 de febrer del 2009
Trobada infantil en las piscinas Picornell - 30 de Novembre
Els diumenges anteriors que havíem anat, la piscina sense nens i sense soroll ens va semblar una mica buida i sense vida. Aquesta trobada infantil va ser com una resurrecció!
Les responsables de la Trobada ho havia previst tot:
Jocs dins i fora de l'aigua, amb els pares i sense ells ... La varietat dels flotadors permetia una multitud de combinacions de jocs, i els nens mai no es cansaven. S'ho van passar bomba i nosaltres també!
Segur que els 2 socorristes que hi eren tenien ganes de jugar amb nosaltres, pobres. Els podem demanar que ens ensenyin jocs de seguretat la propera vegada, jeje.
A més d'això, amb els nens ocupats i tan ben cuidats, els pares van poder gaudir per una estoneta de la sauna y relaxar-se al jacuzzi.
Després de la piscina ens reunim pares i nens a la sala Polivalent de les Piscines on les organitzadores de la trobada havien preparat un berenar "3 estrelles" per recuperar una mica d'energia i xerrar una miqueta més. Tot va sortir perfecte i l'ambient va ser molt calorós.
¡Bravo! i fins la propera vegada.
Eddy
dijous, 4 de desembre del 2008
Sin Piel 2008
Encara tenia a la ment com va començar tot:
“Va ser un dia, que al fòrum de la Web del CCN, va sortir un post una trobada-reivindicativa per despullar-se per aquells que no poden cridar pel dret a mantenir la seva pell; Era el Sin Piel 2008 organitzat per Animanaturalis.
De seguida i sense pensar-s’ho gaire, varem acordar que hi aniríem. Durant els següents dies la gent donava la seva opinió a favor i en contra i nosaltres defensàvem la nostra dient que seria una molt bona experiència nuar-se d’aquesta manera i una molt bona ajuda pels animals”.
El gran dia ha arribat! A dos quarts d’onze érem a la catedral de Barcelona, l’hora i lloc convocat per l’associació Animanaturalis.
Ja havíem quedat amb un grup nombrós de socis i simpatitzants del CCN, que des d’aquí moltes gràcies pel seu suport. Petons i abraçades pels tots els coneguts.
-Calla! Escolta Víctor, que comença l’explicació...
Després d’escoltar les ordres donades i allà mateix a una placeta al costat de la catedral ens comencem a despullar.
-Quin fred! I les sabatilles?
-No Desi, només has d’anar amb el barnús!
I tots en processó ens dirigim cap a la porta de la catedral. Un cop asseguts ens traiem el barnús i ens estirem a terra. Tanquem els ulls i comencem a sentir la remor de la gent i curiosos que s’apropen per veure’ns, els “clicks” de les càmeres de fotos, les rialles, les crítiques,...
A més a més sentíem com els activistes explicaven el perquè de la manifestació.
Els deu primers minuts no els varem passar pas malament però a partir d’aquell moment tots nosaltres érem un embolic de tremolors.
De sobte comencen les campanes de la catedral a repicar... Una sensació indescriptible,... la pell de gallina,... la gent,... els “clicks”,... tots s’acumulava...
De tant en tant no podia contenir la curiositat i obria els ulls per veure la multitud de la gent que ens envoltava,... i allò era impresionant.
-Queden dos minuts!!!
Interiorment pensava que no ho aguantaria pas. Però quins dos minuts més llargs! Mai s’acabaven. Al final ens van dir que en lloc de dos van ser deu minuts... Tot sigui per la causa!!! I tota la gent que ens envoltava i tots els activistes va començar a picar de mans... Ufff! Quin dia de sensacions portem!!!
Desfilem un altre cop en processó, tots en silenci, cap a la placeta i ens comencem a vestir. La reivindicació ja ha acabat, ara ens espera un got de “caldo de l’àvia” vegetarià.
-Mmmmm! Què calentó! I què bo!
Un cop recuperada la temperatura, petem una estona la xerrada amb la gent coneguda i cap a casa.
Tot dir que érem 150 persones nues aproximadament més els activistes informant i col·laborant. Cada any és més nombrosa , això vol dir algun cosa, no?
Ha sigut una experiència inoblidable, tot acompanyat per un sentiment d’ajuda als que no es poden defendre.
Esperem trobar-nos l’any que ve, moltes més persones de les que hem sigut aquest.
Nahia
dimecres, 3 de desembre del 2008
Votacions a Responsable de Joves del CCN
L'hora convocada era a les 18:30 hores a la porta de les Piscines Berrnat Picornell per dirigir-nos, minuts després, a la gespa del parc del davant.
Allà mateix la la gent que es va presentar a les votacions començaren a llegir els programes que la Nahia havia imprès tant el seu com el de la Nupy, ja que ella no podia ser-hi físicament però hi havia un representant seu.
Al voltant de les 19:00 hores, un cop llegides les propostes i fetes algunes preguntes començaren les votacions.
Hi van haver 9 votacions, tant per correu electrònic, delegats o en persona. I Així va quedar la composició:
Nahia:44.4% de vots
Nupy: 33.3% de vots
Abstenció: 22.2% de vots
Un cop establert que la Nahia va ser la més votada, i ser nombrada Responsable de Joves del CCN, es va veure un participació alta ,per part dels joves i acompanyants, amb ganes d'ajudar a fer coses per aquesta secció i indirectamente pel CCN.
Als voltants de les 20 hores i amb unes temperatures no gaire altes es va aixecar la sessió de votacions.
Esperem que aquesta nova era de Joves doni una empenta com es mereix al Naturisme en general i en particular al CCN.
Salutacions al natural,
Víctor
Què és el Naturisme?
L’any 1974 la FNI (Federació Naturista Internacional) va definir el naturisme com:
"El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient"

