1ª Trobada Jove a Sierra Natura

A proposta dels nostres amics i socis Valencians Jesús i Mari, del 18 al 20 de juliol vam celebrar la primera trobada de Joves a Sierra Natura. Per tots aquells que no hagin estat mai direm que Sierra Natura es una joia del naturisme situat en plena muntanya. El divendres 18 per la tarda un grup de 5 persones van sortir plens d’il·lusions cap a Valencia. Allà ens esperaven impacients els nostres amfitrions, que assabentats de que arribaríem tard, preparaven la nostra arribada. Sobre les 11 de la nit finalment vam començar veritablement la trobada. Després dels primers petons i abraçades, vam posar-nos ma a l’obra i vam muntar les nostres tendes de campanya. Teníem reservat un lloc molt acollidor a prop de l’edifici central. En aquelles primers moments i amb la foscor de la nit amb llanternes i amb molt d’humor vam aconseguir establir el camp base dels “Joves del CCN”. Hem de confessar que en Bernat, un dels personatges més emblemàtics del centre, i que tots hem pogut veure recentment en una portada del butlletí, amb 10 anys menys, ens va ajudar a muntar, i inclús ens va donar alguna lliçó de com clavar correctament una tenda de campanya. Finalment vam sopar i vam fer una petita tertúlia que es va allargar fins a les 2 de la matinada, demostrant la paciència que tot el càmping va tenir amb nosaltres, que en cap moment ens va dir res, i us puc assegurar que no vam ser precisament silenciosos.

Els dissabte el vam començar cap a les 9 del matí i va ser llavors quan tots els que no havien estat avanç, vam quedar bocabadats, per una part pel magnífic lloc on està situat el càmping, com per lo boniques i originals de les seves instal·lacions, amb formes sinuoses que fan que aquest indret sigui del tot un lloc únic. Tot el matí el vam passar a la magnífica piscina del càmping que, per sorpresa de molts, és del tot natural, ja que no utilitza cap producte químic, sinó un sistema natural a base d’una lleu salinització i aire per mantenir-la en condicions òptimes. Al mig dia els nostres amfitrions ens vam preparar una tradicional i exquisida paella valenciana, com no podia ser d’un altre manera. Va ser tal l’èxit de la paella, que fins i tot es va unir a nosaltres un company naturista Veneçolà que te residencia a Madrid i amb el qual vam establir una bonica amistat que crec que perllongarà en el temps. Això es lo bonic del naturisme i de les trobades, que sempre pots fer nous amics amb els quals ampliar les teves vivències.

Ja per la tarda el càmping celebrava el 10è cros de Sierra Natura, i en el qual no ens ho vam pensar dues vegades i vam participar. Podem destacar la participació del nostre company Iñaki que va venir expressament per participar en el cros i que va quedar en una honorable 4a posició. El cros va estar fantàsticament organitzat amb refrescos i samarretes que van fer les delícies de tots nosaltres, així com de tots els participants. Avanç d’anar-nos a dormir vam tenir una fantàstica sorpresa i es que el “bruixot de Sierra Natura” va organitzar per tots una fantàstica queimada amb un “conjuro” de lo més original, divertit i reivindicatiu. I per acabar la nit vam tenir una sessió de ball orientals i malabars amb carioques, tot això en un ambient familiar i d’amistat.

El diumenge era l’últim dia, i amb tristor teníem que anar acomiadant-nos. Tot i així no vam desaprofitar el matí i vam fer els últims banys a la piscina i les penúltimes rialles. Ja per la tarda i després d’un bon àpat, van recollir i amb il·lusions renovades ens van acomiadar fins a la pròxima, que segur que serà d’aquí a poc temps. En Diego i la seva esposa ens han fet sentir aquest cap de setmana com a casa i ens va donar unes boniques paraules cap al nostre club, el qual es veu que també se l’estima, així que segur que l’any vinent farem la 2ª trobada Jove a Sierra Natura. Això si esperem que amb un grup cada vegada més nombrós.

Gustavo “Abraax”

Pujada a La Mola i sopar al Restaurant del cim

L’excursió va començar una mica a ensopegades. Per començar un dels amics del Floppy i la Xisuka va arribar una hora tard, la qual cosa va fer crear neguit entre tots aquells que ens esperàven. Un a un vam anar recollint a tots els convocats a l’excursió un pèl impacients i acalorats fins arribar al punt de trobada que vàrem penjar a la web. 

Un cop allà ens trobem que no hi havia ningú, i que no teníam els telèfons de la resta de la gent. Ens vam mobilitzar fent trucades per esbrinar-los però un cop els vam trobar els vàrem localitzar a tots menys al Suso. Com ja no hi podiem fer res vam començar la marxa. A alguns s’els notava que anaven al gimnàs, d’altres no ho podiem disimular, no moviem el cul en tota la setmana! i aquí quedava tot reflectit.

Només començar, el grup es va dividir en dos, el segon, al qual jo pertanyia, vam pujar entre esbofecs i rissotades envoltats per aquells paratges tan espectaculars del Vallès, era digne de veure, estàvem en un petit paradis dins de la civilització. A mida que pujàvem teníam el sol més a prop i la roba començava a fer nosa. Poc a poc vam anar desfe-nos d’aquelles peces de roba més molestes davant la incrèdula mirada d’alguns excursionistes.

Quan vàrem ser al cim el primer grup ens rebía amb bítors i abraçades, ja haviem arribat i tocaba fer la foto de rigor. D’entre la gent vam trobar al Suso, però quina sorpresa!! Que feia allà??! Resultava que ell havia arribat mitja hora mes tard al punt de trobada i al no veuren’s va pensar que haviem començat la marxa sense ell i va decidir intentar enxampar-nos. Va trobar un cartell que indicava la Mola i va començar a pujar i pujar amb el cotxe fins que va trobar una entrada. Es fixa en l’indicador i…. 2.30h de pujada, “Aquets Floppy i Xisuka ens han ben enredat” va pensar, “com que era una excursioneta de res, ehhh.?”. Sense perdre ni un minut va començar a fer el camí a corre cuita a veure si ens trovaba, però ell pujava i pujava i ni rastre de nosaltres. Després de fer la infernal última pujada un noi el parar i li va preguntar que a on estaba el seu drosal, què?, com? Resulta que aquell dia coincidia que es celebrarba una cursa a la Mola!!!! Pobre Suso!!!

Un cop a dins del restaurant ens van posar mans a la obra y vam començar a menjar d’allò més afamats. El sopar era deliciós, butifarras, mongetes, escalivades.. tot boníssim i amb unes vistes impressionants. Mentre, poc a poc anava caient la nit. Quan vàrem sortir del restaurant era negra nit i amb les nostres llanternes ens vam disposar a baixar, un cop endinsats al bosc hi havia un microclima tropical i de nou vam començar a despullar-nos. La baixada va ser en un tres i no res, sense problemes, ens vam orientar la mar de bé. I acabada l’excursió tots vam concluïr que havia estat d’allò més divertida i emocionant.

Xisuka

Atenció, atenció Jove - Kdd Jove a l’alberg d’El Fonoll

Els pronòstics meteorològics preveien un temps pèssim durant tot el cap de setmana, tant dissabte com diumenge.

Quan vam sortir de casa només es veien núvols i més núvols, ni un sol raig de sol. Gairebé tot el camí la pluja i els núvols ens van fer companyia.

Pluja i més pluja i fins i tot ens plantejarem tornar. Però... no podiem fallar a la KDD.

Teniem tot el material necessari per fer una trobada encara que no poguéssim sortir del meravellós Alberg.

En arribar a El fonoll la Nuri ens va rebre i, ens comentava el xàfec impressionant que feia uns minuts acabava de caure. Semblava que el Sol volia sortir a visitar-nos i per una estoneta així ho va fer.

En arribar ja hi havia gent “instal·lada”, van ser els primer en arribar. La gana apretava i en un moment ja érem 6 persones dinant.

Mentre fèiem el cafè, i fent tertúlia arribaren una altra parelleta més. Ja érem 8. Això s’anima!!!

A mitja tarda, quan ja he estaven fora de l’alberg i a punt de fer un passeig pel vols d’El Fonoll, va arribar una altra parella, ja érem una desena de persones. Tots 10 varem caminar fins al “Pou del desitjos” on cadascú dels que hi érem en vam demanar un.

Quina tranquil·litat, quina pausa, quina harmonia hi havia entre la naturalesa i nosaltres. L’olor a terra mullada i l’aire pur semblava que el cos ho agraís, lluny de la contaminació i del soroll de la ciutat.

Poc després de tornar cap a l’alberg un espessa boira va caure sobre les muntanyes d’El Fonoll deixant una retrat misteriós on un fina pluja recordava aquelles pel·lícules de misteri. Que té l’alberg i El Fonoll, que com més hi vas més t’agrada?

Abans de sopar ens va donar temps a conèixer-nos més entre tots nosaltres i compartir experiències viscudes en el món del naturisme.

Quan ja hi érem a taula per sopar hi va aparèixer un altre soci. Un altre més!

Varem sopar pa amb tomàquet i embotit... i truita de patates casolana i una altra truita que segons el “xef” portava un ingredient secret, que no en va voler desvetllar. Tot boníssim!

Un cop sopat, vam fer una sessió multimèdia, començant per les fotografies de la Trobada del CCN al “Templo del Sol” i tot seguit una sèrie de vídeos on el protagonisme era el naturisme. I després de comentar-los una bona estona, el cos ja no aguantava més i vam anar a dormir.

Al matí següent, la claror va fer aixecar a uns quants... Mirant al cel es preveia un dia de sol, amb el permís del núvols que per allà feien presència.

Un cop esmorçats ens posem en marxa a fer ruta pels magnífics paratges d’El Fonoll i fent de guia un “super-expert Fonoller”.

Semblava que el camí només era de pujada... i més pujada... i encara més pujada, però de cop girem en un caminet cap a l’esquerra i arribem a una cabana de pedra preciosa amb un prat magnífic per fer-nos unes quantes fotos per immortalitzar el moment. Tot seguit el camí ja era baixada fins arribar al poble.

Un cop al poble vam començar a preparar el dinar. Les barbacoes enceses, les amanides fent-se i la carn preparada... Tot amanit per un bon rotllo que ens envoltava tot el cap de setmana.

Al final ens va arribar el convidat més desitjat per tots, el Sol. Que amb moltes ganes ens va venir a visitar-nos perquè ens despulléssim.

Quin dinar! Botifarres, llom, xoriço, morcilla, entrecot, conill, cansalada, .... a més a més un platet d’arròs que ens va obsequiar el fundador d’El Fonoll perquè el tastéssim.

En acabar de dinar varem tornar a l’Alberg per fer els cafès i les infusions... Una mica de xerrera i de cop i volta ja eren ¾ de sis. Ja començava a fer-se tard

Vam recollir tot i va deixar-ho en perfectes condicions pels següents convidats.

Petonets i abraçades per tots i ja ens estàvem preguntant quant seria la propera Trobada.

Ens va agradar conèixer gent del club que no coneixíem i retornar-nos a trobar amb els amics del CCN.

Es pot dir que va ser una trobada d’aquelles que fan Club i que cap dels participants en va sortir decebut.

Només comentar i fer una crida a tots els socis, que l’alberg que hi ha a El Fonoll, és un privilegi que a molta gent li agradaria tenir i no té, que s’ha de gaudir i sobretot venir amb ganes de tenir tranquil·litat i pau.

Nahia i Víctor

Sin Piel 2008

Aquella nit estava neguitosa, no sabia amb que em trobaria. Encara i així havíem d’anar a dormir d’hora... L’endemà seria un dia de noves experiències.

A l’alba ja estàvem dempeus, això ja no tenia marxa enrere.

Encara tenia a la ment com va començar tot:

“Va ser un dia, que al fòrum de la Web del CCN, va sortir un post una trobada-reivindicativa per despullar-se per aquells que no poden cridar pel dret a mantenir la seva pell; Era el Sin Piel 2008 organitzat per Animanaturalis.

De seguida i sense pensar-s’ho gaire, varem acordar que hi aniríem. Durant els següents dies la gent donava la seva opinió a favor i en contra i nosaltres defensàvem la nostra dient que seria una molt bona experiència nuar-se d’aquesta manera i una molt bona ajuda pels animals”.

El gran dia ha arribat! A dos quarts d’onze érem a la catedral de Barcelona, l’hora i lloc convocat per l’associació Animanaturalis.

Ja havíem quedat amb un grup nombrós de socis i simpatitzants del CCN, que des d’aquí moltes gràcies pel seu suport. Petons i abraçades pels tots els coneguts.

-Calla! Escolta Víctor, que comença l’explicació...

Després d’escoltar les ordres donades i allà mateix a una placeta al costat de la catedral ens comencem a despullar.

-Quin fred! I les sabatilles?

-No Desi, només has d’anar amb el barnús!

I tots en processó ens dirigim cap a la porta de la catedral. Un cop asseguts ens traiem el barnús i ens estirem a terra. Tanquem els ulls i comencem a sentir la remor de la gent i curiosos que s’apropen per veure’ns, els “clicks” de les càmeres de fotos, les rialles, les crítiques,...

A més a més sentíem com els activistes explicaven el perquè de la manifestació.

Els deu primers minuts no els varem passar pas malament però a partir d’aquell moment tots nosaltres érem un embolic de tremolors.

De sobte comencen les campanes de la catedral a repicar... Una sensació indescriptible,... la pell de gallina,... la gent,... els “clicks”,... tots s’acumulava...

De tant en tant no podia contenir la curiositat i obria els ulls per veure la multitud de la gent que ens envoltava,... i allò era impresionant.

-Queden dos minuts!!!

Interiorment pensava que no ho aguantaria pas. Però quins dos minuts més llargs! Mai s’acabaven. Al final ens van dir que en lloc de dos van ser deu minuts... Tot sigui per la causa!!! I tota la gent que ens envoltava i tots els activistes va començar a picar de mans... Ufff! Quin dia de sensacions portem!!!

Desfilem un altre cop en processó, tots en silenci, cap a la placeta i ens comencem a vestir. La reivindicació ja ha acabat, ara ens espera un got de “caldo de l’àvia” vegetarià.

-Mmmmm! Què calentó! I què bo!

Un cop recuperada la temperatura, petem una estona la xerrada amb la gent coneguda i cap a casa.

Tot dir que érem 150 persones nues aproximadament més els activistes informant i col·laborant. Cada any és més nombrosa , això vol dir algun cosa, no?

Ha sigut una experiència inoblidable, tot acompanyat per un sentiment d’ajuda als que no es poden defendre.

Esperem trobar-nos l’any que ve, moltes més persones de les que hem sigut aquest.

Nahia

Presentació de la Responsable de "Joves del CCN"

Hola sóc la Nahia,

Tinc 28 anys i ara fa més de 2 anys que practico nudisme i 1 any que estic al CCN.

Tinc el plaer d’encarregar-me de ser la responsable de la secció de Joves i amb això volem portar a terme, tots els joves del CCN (i els que estan per arribar), un recolzament vers el naturisme, relacionat amb la solidaritat, ecologia i d’altres branques englobades a l’immens arbre del naturisme.

Des d’aquí volem fer-vos saber que som el futur del naturisme, i que la vostra col·laboració, a qualsevol àmbit serà molt benvingut i, sobretot estem oberts als suggeriments i les peticions que ens feu arribar ja que, com a joves que som, ens agrada aprendre de tothom per enriquir-nos de coneixements.

“El racó dels Joves”, es un espai que tenim al butlletí on es publicarà les diferents activitats programades, les cròniques de les activitats fetes i els escrits que vagin relacionats amb la nostra secció.

Recordeu que el CCN i els Joves del CCN hem de fer camí junts, sense deixar de créixer i, tenint en compte, que l’eina més important per portar a terme aquesta fita som nosaltres, com a persones, i ho podem posar en pràctica a platges, fires, intervencions a mitjans de comunicació, Naturisme TV, tríptics, webs, xerrades,...

Doncs res més i us esperem!

Ptonets

Nahia

Votacions a Responsable de Joves del CCN

El diumenge 28 de Setembre van haver unes votacions per escollir al representant de Joves del CCN. En aquest cas seria la representant ja que van ser dues noies, la Nupy y la Nahia, les 2 candidates per aquesta responsabilitat.

L'hora convocada era a les 18:30 hores a la porta de les Piscines Berrnat Picornell per dirigir-nos, minuts després, a la gespa del parc del davant.

Allà mateix la la gent que es va presentar a les votacions començaren a llegir els programes que la Nahia havia imprès tant el seu com el de la Nupy, ja que ella no podia ser-hi físicament però hi havia un representant seu.

Al voltant de les 19:00 hores, un cop llegides les propostes i fetes algunes preguntes començaren les votacions.

Hi van haver 9 votacions, tant per correu electrònic, delegats o en persona. I Així va quedar la composició:

Nahia:44.4% de vots
Nupy: 33.3% de vots
Abstenció: 22.2% de vots

Un cop establert que la Nahia va ser la més votada, i ser nombrada Responsable de Joves del CCN, es va veure un participació alta ,per part dels joves i acompanyants, amb ganes d'ajudar a fer coses per aquesta secció i indirectamente pel CCN.

Als voltants de les 20 hores i amb unes temperatures no gaire altes es va aixecar la sessió de votacions.

Esperem que aquesta nova era de Joves doni una empenta com es mereix al Naturisme en general i en particular al CCN.

Salutacions al natural,

Víctor

La paraula dels Joves

Nahia:

El CCN és la gran família que em permet gaudir del naturisme com a estil de vida. I els joves del CCN són els germans amb qui compartir aquesta gran experiència.

Onix:
Para mí es un sensación de libertad con la naturaleza y me siento muy a gusto estando desnudo .

Tota:
El naturismo es para mí la manera de interponerme al mundo, ser libre, una persona sin complejos, porque todos somos iguales. Me gusta serlo. Cuando voy al PORTUS, a mi calita, es como si estuviera en el paraíso, sin ropa y con todos los rayos de sol para mi. Cuando tenemos que regresar a casa, termina mi sueño, qué pena, pero hay que volver a la realidad, y cómo no a la vida real.

Xisuka:
El naturisme consisteix a donar un punt de confiança i sinceritat als altres mostrant el meu cos i a no donar peu a que em jutgin per coses tan superficials com l’aspecte. Per a mi trenca una primera barrera i dóna pas a conèixer directament el teu interior.

Yara:
El naturismo es Libertad, contacto con la naturaleza. Te sientes libre, el paso de estar con ropa a estar desnuda es una agradable sensación.

Orson:
Una Comunicación limpia e intensa entre el más sincero yo, sin tapujos ni vestimentas, y la naturaleza, los árboles, las plantas, los animales, el aire o el agua. Sentirse pleno entre todos ellos compartiéndolo con amigos de la manera más sencilla y espontánea, lejos de superficialidades y estereotipos.

Nupy:
Descubrí el naturismo por casualidad, por primera vez entendía la forma en que actuaba la gente... Por primera vez me sentí como en casa...

Floppy:
Para mí el naturismo es quitarme los complejos y sentirme más seguro conmigo mismo. Además me siento libre.

Tot:
Llibertat, benestar, acceptació d’un mateix com és. Respecte vers l'altre. Sóc de València i estic al CCN pel grup de joves.

Esda:
Un canvi a la meva manera de pensar, la meva manera d'actuar i la meva manera de relacionar-me. Ens veiem tal i com som sense complexes.

Víctor:
El sentiment de llibertat que s’expressa amb el naturisme no es pot igualar de cap altra manera. En aquest moment tots som iguals, ni jerarquies, ni classes socials, ni races...

Joves del CCN

Qui som?

Els Joves del CCN, som joves d’ entre 18 i 30 anys amb una finalitat en comú, “el Naturisme”. 

És una secció inclosa dintre del Club Català de Naturisme, feta per joves i organitzada per joves, registrada i censada dintre de la Secretaria General de la Joventut des de l’any 1999.

Per què hi som?

Per fomentar aquest sa i respectuós estil de vida, entre la juventut, el col·lectiu més minoritari en aquesta pràctica però, també, el futur més proper.

Per donar a conèixer el naturisme entre els joves com una sortida als estereotips marcats per la societat d’avui en dia.

I què és el Naturisme?

L’any 1974 la FNI (Federació Naturista Internacional) va definir el naturisme com:

“El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient”

Els Joves Naturistes acceptem aquesta definició de naturisme com la més idònia a la nostra filosofia.

Quins són els nostres interessos generals?

Sens dubte els interessos del Joves Naturistes són la conservació del Medi ambient, l’ecologia, l’alimentació, la humanitat,... en general tot el que estigui relacionat amb la Natura. Ens agrada practicar Nudisme, descobrir coses noves i aprendre cada dia, i sobretot, fer amics.

Què fem?

Aportem suport als nouvinguts, solucionem possibles dubtes, ens donem a conèixer, fem amics, fem "quedades" a les piscines Picornell, excursions a la natura, trobades internacionals, activitats a l’alberg, tallers i fires… I tot allò que se'ns acudeixi proposar.

Això només com a col·lectiu de joves, no cal dir que, a més a més, també participem activament a totes les activitats generals del club!

Què volem?

Volem que descobreixis aquesta manera de ser i així poder créixer junts.

Sigues Benvingut!

T’ esperem, no tinguis por, tenim els braços oberts!

Amics naturals, sense estereotips socials, sense prejudicis, i sobretot amb veu i recolzament, per opinar i que se t’escolti.

Contacta amb nosaltres

Pots contactar amb nosaltres per mitjà de:

Correu electrònic oficial: joves@naturisme.cat

Missatgeria intantània: jovesdelccn@hotmail.com

O bé al fòrum de Joves del CCN. 

Si no estàs registrat, fes clic aquí per registrar-te al web.

Sobre quotes i com associar-se al CCN clica aquí.

(Encara que no és necessari estar associat per participar amb nosaltres, hi ha un grapat d’avantatges pels socis)

Reflexió

Una secció de joves organitzada per joves.

La secció de joves no és separatista ni elitista, amb els braços oberts tots sou benvinguts, tant és l'edat. Doncs jove és aquell amb la capacitat de canviar i canviar-se, de renovar i renovar-se. És aquell amb la capacitat d'estar en constant moviment, aprenent i fent-se a si mateix, i això amic, aquest esperit pot donar-se a qualsevol edat. Existim per a fer-nos notar, no per a discriminar. Doncs un cor innovador sona millor i més fort, que una sola veu.

Advertència

Compte amb l’elitisme i els panys amb clau, que sempre estan a l'aguait. 

Joves, no hem d'allunyar-nos del grup general, hem d'integrar-nos, fer-nos escoltar en ell i provocar canvis i moviments, en una paraula: PARTICIPAR. 

Voluntaris en Organització, voluntaris en el butlletí, voluntaris en els mitjans de comunicació, voluntaris en mans, ulls, oïdes i veu. Voluntaris a la Junta. 

Fem nostre el CCN, no ens apartem. Tenir el que és nostre està bé, però tan seu com nostre i tan nostre com seu.