Adéu Manolo Contreras - Onix

Aquest missatge és per una trista notícia. La tarda del dijous 14 de maig de 2009 l'amic i soci Manolo Contreras (Onix) va tenir un accident de transit que va acabar amb el trist desenllaç de la seva mort. Tornava de fer fotos per presentar al concurs de fotografia del Fonoll...

Manolo et recordarem entre altres coses per la teva passió per la fotografia, per la teva col·laboració amb el grup de joves, la teva participació al web i per les teves propostes d'activitats o rutes senderistes... Descansa en pau!

Hi ha una notícia sobre l'accident al Diari de Tarragona: 

Un veí de Reus de 27 anys mor en un xoc frontal a Alcover

El sinistre va passar minuts abans de les vuit del vespre en el quilòmetre 20,8 de la carretera C-14. A conseqüència de l'accident va morir el conductor d'un del turisme, Manuel C.C, de 27 anys i veí de Reus. 

Pasqua a El Fonoll - Festa Hawaiana

Un altre any l'alberg del CCN a “El fonoll” va ser testimoni de la Setmana Santa. Es va celebrar, entre els dies 10 i 13 la “Pasqua” a l'Alberg.

El divendres al matí vam arribar a El fonoll, amb un bon sol després d'una setmana de plujes... Allà ja hi havien socis del CCN més matinadors. Ens estaven instalant a l'Alberg, preparant els llits de l'habitació, i penjant les guarnicions pel cap de setmana, quant apareixen altres socis per participar a la trobada i passar uns dies de tranquilitat lluny de l'estrés de la ciutat.

Sense adonar-nos ja era l'hora de dinar i després de l'àpat i la sobretaula ens decidim a anar a caminar pels camins del voltant del Poble. Quins paratges més macos! I cada cop que hi vas pots agafar una altra ruta per caminar. En arribar a l'alberg i amb el cel amenaçant pluja, en aquell moment el que més venia de gust era beure's un bon té o un bon cafè amb els amics tot jugant, uns als escacs, altres al Trivial. Uns altres llegien o simplement conversaven.

Ja era l'hora de sopar, unes amanides, unes truites i pa amb tomàquet i embotit va ser el menú de la nit. Un cop sopats una mica més de tertulia i jocs i a dormir...

El dissabte ens esperaba un dia molt variat entre núvols i sol, després d'una nit amb una intensa pluja, l'Emili Vives ens tenia preparat un taller de fabricació de pa a les estàncies del menjador del Poble on un nombrós grup de socis i simpatitzants van participar en l'elaboració del pa, on tothom tenia un somriure de diversió, i els nens encara més, perque jugaven i aprenien al mateix temps.

Sense adonar-nos ja era l'hora de dinar on en un moment ja teniem la teca preparada. I quina sorpresa... Van portar una mona! I que n'era de bona!!!

Un cop amb l'estómac ple i amb la digestió feta, un grup de socis van decidir fer una gran caminada mentre altres van preferir anar a jugar una miqueta a badbinton i a Tenis taula.

Un cop ben cansats, tan de caminar com de fer esport, tocaba preparar el sopar previ a la Festa Hawaiana. Unes pizzes i amanides per tothom i de postres fruita a dojo! Un cop sopats, va començar a sonar la música i la gent del poble fins i tot van pujar a ballar... Quina alegria de gent! Vam ballar fins que el cos va poder... Un cop parada la música encara hi havia gent que es veia amb forces per conversar una estona més!

Ja al matí següent hi havia força socis que van haver de marxar per tenir compromisos familiars i vam quedar poquets... Durant el matí vam acomiadar als amics i vam anr a fer una passejada tot veien els caballs i rucs que l'Emili vives té.

Al migdia la paella vegetariana, per dinar, va ser exepcionalment bona! Deliciosa! I com que amenaçava pluja, després de menjar, vam pujar a gaudir de l'estància de l'alberg del CCN. Allà vam poder passar l'estona jugant al trivial i xerrant gairebé fins l'hora de sopar. Un cop sopats vam anar dormir.

Ja al matí del dilluns, gairebé tots els socis vam marxar. Només dessitjant tenir un altre cap de setmana lliure per gaudir de la tranquilitat de l'alberg del CCN a El Fonoll.

Nahia

Senderisme Nu "Tot xi-NU xa-NU"

Amaneció un día plomizo amenazando lluvia pero, ¿quien no ha disfrutado ante la visión del campo brillando bajo las húmedas gotas tras la tormenta?.

Sin dudarlo un momento, una ducha rápida, me visto apresuradamente, tomo la mochila y salgo a la fría calle, son apenas las ocho de la mañana y me dirijo al único bar que abre los domingos por la mañana en mi pueblo. Tras los saludos de rigor, me tomo un reparador café con leche y salgo disparado en dirección a la estación de Alcover donde llego sobre las diez y media sin haber llovido ni una gota en todo el camino, incluso en algunos momentos apareció tímidamente un pálido sol, aunque no por ello menos reconfortante.

Al cabo de muy poco rato aparecen dos caballeros que tras las preguntas pertinentes resultaron ser los amigos Toti y Parmenio. Tras ellos llegó Onix y casi al mismo tiempo, Alexandra, Nahia y Victor, éstos últimos con su inseparable y amabilísima perrita Noah, un negro e incesante torbellino del que me resulta imposible sustraerme. Me encantan los perros.

Lo típico y obligado, las presentaciones tras las cuales nos acercamos al bar situado frente a la estación a tomar algo calentito antes de enfilar hacia la Mare de Deu del Remei en donde de dejaban antes los vehículos, si bien en la actualidad se puede continuar algo mas hasta el molino como así hicimos.

Tras dejar los coches, las fotos de rigor y comenzamos nuestra andadura. Ibamos en varios grupitos paseando relajadamente y conversando amigablemente. Los fotógrafos, de cuando en cuando tomábamos algún detalle de la estupenda naturaleza primaveral y, sin apenas darnos cuenta y tras vadear el río que, en aquel punto no era demasiado profundo, nos vimos en la antigua central, situada bastante mas arriba del niu del áliga, tal era nuestro ardor senderista, con lo cual nos vimos obligados a regresar sobre nuestros pasos no sin antes volver a fotografiar el entorno.

La entrada al niu está en estos momentos oculta tras un angosto y abrupto pasaje en descenso y a algunos nos ocasionó alguna dificultad dado lo resbaladizo del terreno arcilloso pero al poco rato estábamos todos sanos y salvos frente a la cascada del niu, con un refrescante sonido acuático por banda sonora.

Nada mas llegar y antes de volver a cruzar el río, toti se desnudó y armado de sus bastones, pasó al otro lado. Tras él todos los demás y llegando a la otra orilla el desnudo de rigor con baño incluido, por cierto el agua estaba algo fresquita aunque no por eso menos mojada. Yo no me bañé, solamente los pies, vamos, en ese momento estaba algo resfriado.

Comimos desnudos en plena armonía con la naturaleza y tras la foto del grupo, nos vestimos porque ya se notaba el frío reinante y iniciamos el regreso hacia el molino. Llegamos a los coches y fuimos al restaurante de la Mare de Deu en donde tras pedir cada uno lo que le apetecía nos sentamos un buen rato fuera charlando relajadamente sobre la experiencia y muchos otros temas, como es natural.

Magnífico ambiente y desde luego para mi, una experiencia inolvidable y un verdadero placer el haber compartido esas horas así como haber conocido a los compañeros.

Manolo demostró un conocimiento exhaustivo del terreno, afortunadamente para nosotros ya que de lo contrario, jamás hubiéramos conocido la vieja central.

Saludos cordiales de Motard.

Sobre l'acte de posar-se nu...

Aquestes paraules son el títol d'un article de la revista Sexologies on parla de la legalitat de la nuesa a l'Estat Espanyol. Quan vaig començar a llegir l'article, vaig veure que els autors estaven molt ben informats sobre la legalitat de fer nudisme, dient que no es penalitza el fet d'anar un pels llocs públics però es va començar a tòrcer quan es fan la pregunta següent:

“Què passa quan algú es mostra tal com va venir al món?”

A partir d'aquí la meva cara va començar a canviar...

L'article de la revista es basava en fer preguntes i que la gent (totes dones) anés responent.

Totes les preguntes tenien tres respostes i aquestes serien d'una dona jove, d'una dona de mitjana edat i d'una dona de més de 50 anys.

Vaig veure respostes tan inverosímils com “que si fos Antonio Banderas sí, però altres persones

no”, a la pregunta de quina opinió et mereix el nudisme. Altres deien que ho respetaven però que no ho farien per vergonya.

Llavors van fer la pregunta de si el nudisme hauria d'estar acotat en espais concrets; una unanimitat van dir que sí, però em va indignar molt quan una d'elles va dir textualment: “Sí, que tengan su espacio en la playa. Si luego te quieres asomar para echar un ojito, pues bueno.” Aquí vaig intuir quina classe de persona havia respost. 

Una de les preguntes va ser de quin seria el motiu per portar a posar-se nu en un lloc públic i van respondre les típiques de: cridar l'atenció, exibicionisme, crear incomoditat a l'altre gent o per

patologia sexual. No m'ho podia imaginar...! Era increible! Encara hi havia gent que pensava així.

Més diversitat hi va haber en les respostes a la pregunta si en un cos nu hi podia haver bellesa. Unes deien que si, que veure un cos nu era veure bellesa i d'altres comentaven que si, però en un cos de 20 anys i no en un de 60. Clarament aquestes respostes anaven dirigides cap a un tema sexual.

La revista van fer una pregunta “trampa”, al meu parer, quan van preguntar si els que tenen els cossos més bonics tenen més dret d'anar despullats que els que tinguin un cos no tan bonic. Totes

les respostes van ser que no, que no tenen més drets, però en la continuació d'alguna va ser

que un cos lleig fa el ridícul i un cos bonic no.

I com no, va sortir en les respostes una de les excuses més utilitzada per els detractors del nudisme: La higiene.

En definitiva, i mentres escric aquestes linies veig i observo que la societat no està preparada per veure un cos nu fora de l'ambit intim i sexual. És una pena però es així, encara hi ha gent amb mentalitats molt retrògrades. Al final s'imposarà la normalització del nudisme, sense que ens vegim com uns bitxos raros i sobretot que no sigui tabú i sense caràcter sexual.

Nahia

Trobada Infantil a les Picornell

El diumenge 22 de febrer es va fer la primera trobada infantil de l’any 2009 a la Piscina Picornell, com ja s’havia fet a finals del 2008. Aquesta vegada l’assistència de nens no va ser gaire nombrosa perquè va coincidir amb el cap de setmana de carnavals. Però va tenir l’avantatge que els nens/es que van assistirhi van ser molt ben atesos i mimats pels ¡ organitzadors de la trobada. Durant la sessió de la piscina no van faltar activitats pels nens i també pels nens grans. Després de la sessió de piscina hi va haver un berenar abundós de pa amb crema de cacau, pastissos, llet amb cacau, sucs, etc., que els pares vam ajudar a acabar-lo perquè no en sobrés. Felicitem a tots els organitzadors de la trobada per les activitats a la piscina, pel berenar, pels pastissos casolans, etc. Felicitats i que es repeteixi més sovint, perquè ens va bé als pares, va bé per activar l’horari del diumenge i sobretot pels nens/es que s’ho passen d’allò més bé.

Isabel González

Sin Piel 2009 (Participació de joves del CCN)

Otro año más Joves del CCN han participado en la manifestación en contra de la peletería organizado por Animanaturalis

"La peletería es la industria dedicada a la elaboración de indumentaria a partir de cuero (pellejo) y piel animal (conservando el pelo).

-Para hacer un solo abrigo de piel, se necesitan 20 zorros, 60 conejos, 70 visones o de 120 a 300 chinchillas. 

Cada año mueren más de 140 millones de animales a causa de la industria peletera, 40 de los cuales criados y matados en granjas para dicho propósito, 20 millones son cazados en estado salvaje y otros 80 millones no aptos para la industria mueren inútilmente en las mismas trampas.

Numerosas especies en estado salvaje se han extinguido o han sido llevadas al límite de la extinción por dicha industria.

-Salvaje: el animal que vive libre en la naturaleza, o que incluso cuando vive en cautividad no es considerado susceptible de domesticación, por oposición al concepto de animal doméstico. 

Las pieles provenientes de granjas peleteras son denominadas "ecológicas" por los fabricantes al tratarse de un producto procedente de un animal que no ha sido capturado en estado salvaje. Pero la realidad dista mucho del concepto “ecológico” que asociamos hoy en día. 

Estos animales, salvajes por definición, aunque nacidos en cautividad, viven confinados en reducidísimas jaulas a menudo a la intemperie. Privados de desarrollar ninguno de sus instintos naturales, estos animales enloquecen por el estrés y su comportamiento deriva en conductas patológicas y auto mutilación, cuando no son víctimas de infecciones y enfermedades debidas a las condiciones a que son sometidos. 

En el sacrificio de los animales priva la conservación de las pieles y no la dignidad del animal que a menudo es despellejado vivo y tirado al montón aún entre convulsiones. 

Cuando hablamos de las clases de sacrificio las principales formas son el gaseado con monóxido o dióxido de carbono, la dislocación del cuello, la inyección de pentabarbital sódico y la electrocución anal, todas ellas muertes lentas y/o muy dolorosas. En algunos casos si no se comprueba la muerte del animal este puede despertar durante el despellejado.

-¿Cuántas vidas por un abrigo?

Cuando hablamos de prendas de piel, a menudo se coincide en lo banal que resulta la ostentación de un abrigo de visón (pues se asocia a una posición social), pero parecemos olvidar lo asentado que están en nuestra cultura el cuero y el ante, en los zapatos que nos calzamos, bolsos e infinidad de accesorios, cinturones que nos abrochamos, guantes, tapicerías de sofás y coches en las que nos sentamos. Contrariamente a lo que se cree, el cuero no procede de las mismas vacas que comemos (pues su piel no está en condiciones óptimas que es lo que importa), sino que proceden de otros animales criados para este propósito, vacas, cabras, reptiles, caballos, cerdos, perros o gatos, y un largo etc. dependiendo de la procedencia, pero todos ellos igualmente torturados y asesinados.

No hay que olvidar que hoy en día hay infinidad de opciones asequibles, eficaces, solidarias y respetuosas con el medio ambiente, ya sean fibras vegetales o de origen sintético.

-¿Dejaremos que la sociedad, sus costumbres, la industria y la apatía la nos hagan cómplices de tanto sufrimiento innecesario?

Cada año la asociación AnimaNaturalis organiza el evento de “Sin Piel” para dar voz a las víctimas y denunciar las atrocidades que se cometen con la simple e injustificada excusa de la “moda” y acercarse a la gente en un intento de concienciación, ya que aunque la industria tenga una gran culpa, no hay que olvidar que la última palabra siempre es la del consumidor.

Como ya va siendo costumbre desde los últimos 4 años un buen número de socios del CCN ha participado y apoyado en esta manifestación, y esperamos seguir colaborando en esta y otras

campañas en el futuro. No obstante, en opinión personal de unos servidores, tomar partido va más allá de manifestarse, careciendo de pequeños lujos innecesarios día a día el esfuerzo individual suma, o es que acaso ¿nuestra comodidad merece su sufrimiento?”

Nupy y Orson

Fuentes Web: Naturaleza Educativa; Animaaturalis; Wikipedia

Memòria 2008 i perpectives pel 2009

Hola joves i no tan joves,

Durant aquest any 2008 el grup de Joves del CCN ha tingut dues parts molt diferenciades. 

Desde la marxa de la Nupy a l'estranger, a finals del 2007, el grup de Joves del CCN anava una mica perdut. Però a partir del segon trimestre d'aquest any un grupet de “Socis Joves” es va posar al capdavant dels Joves del CCN.

Van iniciar el seu camí proposant a la web una kdd a l'alberg d'El Fonoll on l'èxit va ser el detonant. 

Es van estrènyer més els llaços entre antics socis joves i nous joves a la kdd que va organitzar el Club al càmping el Templo del Sol, al mes de Maig, creant el grup més gran i més sòlid.

Ja al Juliol es va proposar fer una excursió per pujar a La Mola, muntanya dintre del Parc Natural de Sant Llorenç, a la vora de Matadepera, i sopant al mateix cim, on hi ha un bonic restaurant.

I per arrodonir-ho abans de les vacances, entre el 18 i 20 de Juliol es va proposar fer una kdd a València, concretament a la centre naturista de Sierra Natura, on el jovent que hi va anar va poder participar en el Xè cross de Sierra Natura que organitza el mateix centre.

Durant l'Agost es va crear la nova página web dels Joves del CCN dintre de la web de Club: www.naturisme.cat/joves.html 

Ja a finals de Setembre es van fer unes “eleccions” per escollir a un representant de Joves del CCN, on el socis més joves d'entre 18 i 30 anys podien escollir a qui seria la seva vocal.

L'últim dia del mes de Novembre al grup de Joves va organitzar una kdd infantil on els més petits del club acompanyats dels seus pares van poder gaudir d'una jornada divertida amb jocs i berenar pels més menuts a les Piscines Picornell.

Al desembre el Joves del CCN van crear el seu propi blog on s'explica totes les activitats que han organitzat o hagin col·laborat activament: www.joves-del-ccn.blogspot.com

I per arrodonir aquest any 2008 també es va organirzar una kdd jove amb tallers a l'alberg d'El Fonoll on els assistents van ser els protagonistes.

Per aquest 2009 els Joves del CCN tenen com a gran repte l'organització del Cross que cada any es celebra al Poble Naturista El Fonoll. 

A part, volem organitzar una acampada a El Fonoll en un cap de setmana, fer kdds a les platges, excursions de muntanya i tornar a anar a València per poder còrrer el XIè Cross de Sierra Natura.

I no cal dir que farem el que estigui a les nostres mans per gaudir, difondre i normalitzar el naturisme dintre de la societat, sense oblidar-nos de participar i col·laborar activament en les activitats que el Club Català de Naturisme organitzi.

Doncs ja sabeu joves, i no tan joves, si voleu col.laborar en el projecte només cal que envieu un mail a joves@naturisme.cat.

Joves del CCN

Trobada Jove i Tallers a l'Alberg

El dies 6, 7 i 8 de desembre els Joves del CCN van organitzar una Kdd a l'alberg on s'impartirien uns tallers d'aprenentatge: Creació d'espelmes i iniciació al Quiromassatge.

El dissabte al matí, al voltant de les 11, i amb un sol espatarrant, el primer grupet va arribar al El Fonoll. Erem la Nahia, el Cisco i jo.

En baixar del cotxe vam anar a saludar a l'Emili i la Núria i ells ja ens esperaven per donar-nos les claus de l'alberg.

Després d'una estoneta una altra parella va arribar, era la seva segona vegada que visitava El Fonoll. I poquet després l'inigualable Quique ens va visitar... per quedar-se els 3 dies.

Un cop montada la paradeta (sacs de dormir, bosses, motxiles, menjar,...) i mentre baixavem a donar una volteta pel Poble, arribà l'Emili Calvés a la seva furgoneta amb un remolc carregat de llenya. Llavors qué tocava en aquest moment? Doncs descarregar-lo per podernos escalfar durant els tres dies.

Un cop descarregat, després de petar la xerradeta una estona i quant la gana ja apretava van arribar el Floppy y la Xisuka... Aquesta kdd ja començava a tenir forma.

Un cop dinats i acabats de fer el café van pujar a l'alberg unes persones allotjades al poble convidades a fer el nostre taller d'Espelmes. En aquell moment erem 18 persones preparades per començar el Taller. Mentres uns fonien la parafina per crear la base els altres escollien fulles de plantes seques i aromàtiques per decorar les espelmes i uns altres explicaven historietes.

Van fer espelmes de tot tipus de colors i formes, grans i petites, maques i... no tan maques. Però el més important era divertir-se i passar-s'ho molt bé. I es va aconseguir!

Un cop recollit tot, ja tocava l'hora de sopar... mentre uns xerraven uns altres feien el sopar... I quin sopar! Pastís de truites farcides i pa amb tomàquet i embotit. Ben sopats l'Emili Vives ens esperava a la “discoteca” per ballar i cremar les calories de més. Ballar i riure, una combinació explosiva de divertiment.

Al voltant de les 12 pujarem cap a l'Alberg a dormir on el dia següent seria més relaxat.

El diumenge va aixecar amb sol però ràpidament es va difuminar amb una boira que cobria tot el poble. Poc a poc la gent la gent s'anava despertant amb ganes de passar-s'ho tant bé com el dia anterior. Van arribar dues parelles més i una d'elles amb el seu fill. Podriem dir que per ambient i personal la kdd començava a ser un èxit.

A mig matí l'Emili Calvés va començar a muntar el seu “tinglado”. Començava a preparar el Taller de Quiromassatge on ell mateix seria l'encarrrergat d'impartir-ho. Un total de 6 parelles van aprofitar aquest moment d'aprenentatge ja que van assolir amb èxit la tècnica inicial del curs. Els massatges van començar pels peus i van acabar pels braços... això si que és vida!!!

Al voltant de les dues vam baixar a la Paella que feia l'Emili Vives on ens vam trobar a una altra parella que volia gaudir de la kdd, apuntats prèviament. Quina paella! Boníssima! Tots ens vam atipar... ja que no es podia desaprofitar ni un sol granet d'arròs de la suculenta paella.

I un altre cop de tornada a l'alberg on entre cafès i tès, entre crispetes i patates, entre jocs d'estratègia i rialles i entre bon humor i ganes de divertiment es van fer l'hora de sopar. Ben sopats vam seguir amb els jocs i finalment tertúlia amb històries per no dormir...

Els dilluns ja es va aixecar amb uns núvols baixos... per no dir boira. La gent s'anava despertant... fins i tot hi havia algú que sortia a còrrer i fer exercici durant una horeta... Ufff!

A mig matí ens vam abrigar i vam decidir sortir a fer l'excursió pels voltants i caminets d'El Fonoll. Vam anar al “Pi de les 3 branques” i al “Bosc encantat”. Quan arribes al bosc encantat hi ha un arbre característic que té forma de porta, i segons diu la història has de passar per sota la porta 3 vegades pensant en un dessig i aquest s'acabarà complint. Camina que caminaràs la gent anava trobant bolets no molt lluny del camí... En arribar a l'alberg vam començar a fer el dinar... Botifarrafa i carn a la brasa i... els bolets trobats per alguns de la colla. I ja dinats i amb els cafès degustats, la gent començava a marxar prometent que tornarien una altra vegada. Doncs sí, l'alberg del CCN a El Fonoll està dessitjant tenir un altre grup de socis que li agradi la naturalesa i la tranquilitat.

Víctor Cabrillana

Trobada infantil en las piscinas Picornell - 30 de Novembre

Encara que no hi va haver molts nens, mala sort per als absents, per ser la primera vegada l'esdeveniment va ser un complet èxit. I segur que cal seguir en aquest sentit.

Els diumenges anteriors que havíem anat, la piscina sense nens i sense soroll ens va semblar una mica buida i sense vida. Aquesta trobada infantil va ser com una resurrecció!

Les responsables de la Trobada ho havia previst tot:

Jocs dins i fora de l'aigua, amb els pares i sense ells ... La varietat dels flotadors permetia una multitud de combinacions de jocs, i els nens mai no es cansaven. S'ho van passar bomba i nosaltres també!

Segur que els 2 socorristes que hi eren tenien ganes de jugar amb nosaltres, pobres. Els podem demanar que ens ensenyin jocs de seguretat la propera vegada, jeje.

A més d'això, amb els nens ocupats i tan ben cuidats, els pares van poder gaudir per una estoneta de la sauna y relaxar-se al jacuzzi.

Després de la piscina ens reunim pares i nens a la sala Polivalent de les Piscines on les organitzadores de la trobada havien preparat un berenar "3 estrelles" per recuperar una mica d'energia i xerrar una miqueta més. Tot va sortir perfecte i l'ambient va ser molt calorós.

¡Bravo! i fins la propera vegada.

Eddy

Castanyada a El fonoll i Halloween a l'Alberg

Del 31 d´octubre al 2 de novembre, un grup de socies i socis varem participar a la Castanyada que es celebrà a El Fonoll. Els pronòstics meteorològics preveien abundants precipitacions durant tot el cap de setmana, i no es van equivocar; a pesar de les pluges, el taller de pa va ser un rotund èxit

El dissabte al matí, va arribar el grup de Joves del CCN, encapçalats per la Nahia, el Víctor, el Floppy i un servidor, per revolucionar l'Alberg amb tota mena de decoracions característiques de Halloween.

Aquesta festa, originàriament celta, anomenada Samhain se celebra des de fa més de 2.500 anys a diversos indrets d'Europa i Amèrica.

Segons la cultura celta, el 31 d'octubre era l'últim dia de l'any; es creia que aquella nit els esperits podien sortir dels cementiris i apoderar-se dels cossos vius per ressucitar.

Els llogarencs de l'època posaven naps, amb una brasa dins, a les finestres de les seves cases per tal de foragitar els esperits. Els poblats celtes embrutaven les cases i les decoraven amb ossos i calaveres per tal d'espantar els morts que passaven de llarg davant aquestes decoracions sinístres. A més a més, els celtes es disfressaven de fantasmes i esperits per temor als morts i per evitar que aquests es fiquéssin en els seus cossos i així fer-los fugir.

Posteriorment, aquesta festa va ser exportada a Estats Units per immigrants, en la seva majoria irlandesos, als voltants de 1846. Altres símbols de Halloween són el gat negre (reencarnació dels morts malvats), el mussol (símbol de l'oscuritat), el rat-penat (representa el dimoni) o l´aranya (portadora de la bona sort). Aquest últim animal, en versió plastificada, i envoltat de teranyines de cotó va decorar la porta principal de l'Alberg del CCN. El Víctor, responsable de la decoració, va afanyar-se alhora de guarnir el nostre estimat "racó" naturista, potser per espantar qualsevol assidu/a amb vinculacions tèxtils. A continuació, vam anar al taller de pa: l'experiència va ser fructífera i divertida; del forn va sortir tota mena de creacions artístiques comestibles que van sorprendre per la seva originalitat i singularitat.

La nit de dissabte estávem reunits al voltant de les estufes de llenya, conversant plàcidament, mentre escoltávem el remor de la pluja sobre el Fonoll. Entre els assistents, hi havia els comentaris del Mirko i la Gabi, el Joan i la Rosa, el Tot i la Tota, la Laura i el Jordi, el Quique i l'Iñaki...

La pluja es va prolongar al diumenge al matí, i va pertorbar les nostres esperances de tastar la "famosa paella" d'El Fonoll. Cap al migdia, vam decidir marxar amb el desig de tornar aviat a un indret tan idil·lic i meravellós com és El Fonoll.

Es va obsequiar als assistents amb un detall característic de Halloween, la carbassa coneguda amb el nom de Jack O'Lantern (Jack el Llanterna). Segons la llegenda, un home anomenat Jack va enganyar al diable i va ser condemnat per aquest a deambular per les tenebres amb una brasa per il·luminar el seu camí. 

La meva primera estada a l'Alberg del CCN va ser una experiència meravellosa. Tant de bó que aquesta carbassa del CCN il·lumini molts camins de tornada cap al Fonoll.

Cisco.