El dissabte al matí, al voltant de les 11, i amb un sol espatarrant, el primer grupet va arribar al El Fonoll. Erem la Nahia, el Cisco i jo.
En baixar del cotxe vam anar a saludar a l'Emili i la Núria i ells ja ens esperaven per donar-nos les claus de l'alberg.
Després d'una estoneta una altra parella va arribar, era la seva segona vegada que visitava El Fonoll. I poquet després l'inigualable Quique ens va visitar... per quedar-se els 3 dies.
Un cop montada la paradeta (sacs de dormir, bosses, motxiles, menjar,...) i mentre baixavem a donar una volteta pel Poble, arribà l'Emili Calvés a la seva furgoneta amb un remolc carregat de llenya. Llavors qué tocava en aquest moment? Doncs descarregar-lo per podernos escalfar durant els tres dies.
Un cop descarregat, després de petar la xerradeta una estona i quant la gana ja apretava van arribar el Floppy y la Xisuka... Aquesta kdd ja començava a tenir forma.
Un cop dinats i acabats de fer el café van pujar a l'alberg unes persones allotjades al poble convidades a fer el nostre taller d'Espelmes. En aquell moment erem 18 persones preparades per començar el Taller. Mentres uns fonien la parafina per crear la base els altres escollien fulles de plantes seques i aromàtiques per decorar les espelmes i uns altres explicaven historietes.
Van fer espelmes de tot tipus de colors i formes, grans i petites, maques i... no tan maques. Però el més important era divertir-se i passar-s'ho molt bé. I es va aconseguir!
Un cop recollit tot, ja tocava l'hora de sopar... mentre uns xerraven uns altres feien el sopar... I quin sopar! Pastís de truites farcides i pa amb tomàquet i embotit. Ben sopats l'Emili Vives ens esperava a la “discoteca” per ballar i cremar les calories de més. Ballar i riure, una combinació explosiva de divertiment.
Al voltant de les 12 pujarem cap a l'Alberg a dormir on el dia següent seria més relaxat.
El diumenge va aixecar amb sol però ràpidament es va difuminar amb una boira que cobria tot el poble. Poc a poc la gent la gent s'anava despertant amb ganes de passar-s'ho tant bé com el dia anterior. Van arribar dues parelles més i una d'elles amb el seu fill. Podriem dir que per ambient i personal la kdd començava a ser un èxit.
A mig matí l'Emili Calvés va començar a muntar el seu “tinglado”. Començava a preparar el Taller de Quiromassatge on ell mateix seria l'encarrrergat d'impartir-ho. Un total de 6 parelles van aprofitar aquest moment d'aprenentatge ja que van assolir amb èxit la tècnica inicial del curs. Els massatges van començar pels peus i van acabar pels braços... això si que és vida!!!
Al voltant de les dues vam baixar a la Paella que feia l'Emili Vives on ens vam trobar a una altra parella que volia gaudir de la kdd, apuntats prèviament. Quina paella! Boníssima! Tots ens vam atipar... ja que no es podia desaprofitar ni un sol granet d'arròs de la suculenta paella.
I un altre cop de tornada a l'alberg on entre cafès i tès, entre crispetes i patates, entre jocs d'estratègia i rialles i entre bon humor i ganes de divertiment es van fer l'hora de sopar. Ben sopats vam seguir amb els jocs i finalment tertúlia amb històries per no dormir...
Els dilluns ja es va aixecar amb uns núvols baixos... per no dir boira. La gent s'anava despertant... fins i tot hi havia algú que sortia a còrrer i fer exercici durant una horeta... Ufff!
A mig matí ens vam abrigar i vam decidir sortir a fer l'excursió pels voltants i caminets d'El Fonoll. Vam anar al “Pi de les 3 branques” i al “Bosc encantat”. Quan arribes al bosc encantat hi ha un arbre característic que té forma de porta, i segons diu la història has de passar per sota la porta 3 vegades pensant en un dessig i aquest s'acabarà complint. Camina que caminaràs la gent anava trobant bolets no molt lluny del camí... En arribar a l'alberg vam començar a fer el dinar... Botifarrafa i carn a la brasa i... els bolets trobats per alguns de la colla. I ja dinats i amb els cafès degustats, la gent començava a marxar prometent que tornarien una altra vegada. Doncs sí, l'alberg del CCN a El Fonoll està dessitjant tenir un altre grup de socis que li agradi la naturalesa i la tranquilitat.
Víctor Cabrillana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada