L’excursió va començar una mica a ensopegades. Per començar un dels amics del Floppy i la Xisuka va arribar una hora tard, la qual cosa va fer crear neguit entre tots aquells que ens esperàven. Un a un vam anar recollint a tots els convocats a l’excursió un pèl impacients i acalorats fins arribar al punt de trobada que vàrem penjar a la web.
Un cop allà ens trobem que no hi havia ningú, i que no teníam els telèfons de la resta de la gent. Ens vam mobilitzar fent trucades per esbrinar-los però un cop els vam trobar els vàrem localitzar a tots menys al Suso. Com ja no hi podiem fer res vam començar la marxa. A alguns s’els notava que anaven al gimnàs, d’altres no ho podiem disimular, no moviem el cul en tota la setmana! i aquí quedava tot reflectit.
Només començar, el grup es va dividir en dos, el segon, al qual jo pertanyia, vam pujar entre esbofecs i rissotades envoltats per aquells paratges tan espectaculars del Vallès, era digne de veure, estàvem en un petit paradis dins de la civilització. A mida que pujàvem teníam el sol més a prop i la roba començava a fer nosa. Poc a poc vam anar desfe-nos d’aquelles peces de roba més molestes davant la incrèdula mirada d’alguns excursionistes.
Quan vàrem ser al cim el primer grup ens rebía amb bítors i abraçades, ja haviem arribat i tocaba fer la foto de rigor. D’entre la gent vam trobar al Suso, però quina sorpresa!! Que feia allà??! Resultava que ell havia arribat mitja hora mes tard al punt de trobada i al no veuren’s va pensar que haviem començat la marxa sense ell i va decidir intentar enxampar-nos. Va trobar un cartell que indicava la Mola i va començar a pujar i pujar amb el cotxe fins que va trobar una entrada. Es fixa en l’indicador i…. 2.30h de pujada, “Aquets Floppy i Xisuka ens han ben enredat” va pensar, “com que era una excursioneta de res, ehhh.?”. Sense perdre ni un minut va començar a fer el camí a corre cuita a veure si ens trovaba, però ell pujava i pujava i ni rastre de nosaltres. Després de fer la infernal última pujada un noi el parar i li va preguntar que a on estaba el seu drosal, què?, com? Resulta que aquell dia coincidia que es celebrarba una cursa a la Mola!!!! Pobre Suso!!!
Un cop a dins del restaurant ens van posar mans a la obra y vam començar a menjar d’allò més afamats. El sopar era deliciós, butifarras, mongetes, escalivades.. tot boníssim i amb unes vistes impressionants. Mentre, poc a poc anava caient la nit. Quan vàrem sortir del restaurant era negra nit i amb les nostres llanternes ens vam disposar a baixar, un cop endinsats al bosc hi havia un microclima tropical i de nou vam començar a despullar-nos. La baixada va ser en un tres i no res, sense problemes, ens vam orientar la mar de bé. I acabada l’excursió tots vam concluïr que havia estat d’allò més divertida i emocionant.
Xisuka
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada